La Braunes Haus

Fa poc temps vaig visitar un nou museu de Munic. Es tracta del Centre de Documentació del Nazisme (inaugurat el 2015). Aquest museu i centre de documentació està situat en el mateix lloc on va tenir la seu central el partit nazi de Hitler, l’NSDAP, del 1930 al 1945. La casa, l’antic palau Barlow, era coneguda en aquell temps com Braunes Haus (casa marró), degut al color de les camises dels seus afiliats. Aquest centre va ser inaugurat precisament el 30 d’abril de 2015, quan se celebraven exactament 70 anys de l’entrada de les tropes americanes a Munic. Va ser precisament a Munic on va néixer el partit nazi a principis dels anys 20 i el mateix Hitler la va declarar posteriorment capital del moviment. Quan els nazis van agafar el poder van construir la majoria d’edificis governamentals i el Temple de l’Honor al costat de la Braunes Haus.

El museu té la voluntat de passar comptes amb la història nazi de la ciutat. Per això, explica de manera detallada com el moviment nazi va aconseguir guanyar terreny entre la població a través del populisme, el racisme, l’aprofitament del malestar social i econòmic i la manipulació informativa. En resum, tota una sèrie d’aspectes i actituds de les quals no estem mancats darrerament a tot Europa i evidentment tampoc a Espanya. L’exposició temporal que hi ha al centre ara és molt il·lustrativa en aquest sentit. Sota el títol: Nie wieder. Schon wieder. Immer noch. Rechtsextremismus in Deutschland seit 1945 (Mai més. Altra vegada. Encara. L’extrema dreta a Alemanya des de 1945) fan un repàs fins avui dia dels moviments neonazis i els partits d’extrema dreta que hi ha a Alemanya.

Una reflexió que denuncia com ara alguns moviments i partits polítics fan servir novament el malestar generalitzat que hi ha a la societat, per tornar a un discurs de rebuig a l’estranger i al que pensa o actua diferent. Glorificant, per altra banda, la gran nació alemanya i els seus valors. Com es pot veure a Alemanya, i precisament el bressol d’aquest moviment, es lluita contra aquest radicalisme de dretes. Aquí, a Espanya, en canvi, Altra vegada. Encara –com diu l’exposició–, es mira cap a un altre costat quan es parla d’aquest tema. O el que és pitjor, se’n nega l’existència.