LA TALAIA
Turkmenistan (i 2)
El Turkmenistan és un país obsessionat amb la seva neutralitat. Un dels seus edificis més emblemàtics i impressionants està dedicat a aquest concepte. No els agraden les inherències ni influències externes i això comporta algunes prohibicions. Hi ha internet però Facebook, Instagram o el mateix WhatsApp estan prohibits. I el fet que el país estigui rodejat de veïns amb visions religioses molt radicals fa que estiguin prohibides totes les escoles religioses i les madrasses. També hi ha una gran obsessió per la seguretat i els controls policials de carretera són molt freqüents. Alguns edificis tampoc es poden fotografiar, entre els quals l’espectacular palau presidencial amb les cúpules daurades. Aquesta obsessió fa, per altra banda, que el país sigui molt segur i que per exemple la gent no tingui cap por de fer servir un sistema d’auto-stop-taxi. El sistema consisteix que la gent, aixecant la mà a qualsevol lloc dins de la ciutat o per carretera, pugui indicar a qualsevol conductor particular que vulgui que el pot portar per un preu molt mòdic on li digui. Gent de totes les edats, menors inclosos, fa servir aquest servei col·laboratiu tan peculiar arreu del país. Hi ha preus molt barats per a algunes necessitats bàsiques per la ciutadania. Pel consum de llum, aigua i gas es poden pagar uns 12 euros l’any i la benzina costa uns 0,13 euros el litre. L’educació és gratuïta i s’ha endegat fa uns anys una gran campanya per tot el país amb grans nous edificis escolars i espectaculars biblioteques. També construeixen vistosos edificis oficials on poder celebrar les bodes i que els nuvis hi passin la nit. El país, però, està fortament dividit amb dos bàndols, de fet com a l’Uzbekistan, pel que vaig comprovar. La gent és gran fan del Barça o del Madrid. La resta d’equips sembla que no existeixin. La meva discussió amb un policia de frontera sobre Cristiano Ronaldo i Messi va fer que el policia sortís de la seva zona i em seguís per mitja frontera discutint del tema... Gran interès pel futbol espanyol, en dos països que curiosament no tenen ambaixada espanyola.