Pèrdua de memòria

Fa pocs dies llegia una noticia que em va esgarrifar: un avi oblida la seva néta de 10 mesos al cotxe durant vuit hores i la troben morta. L’home està en llibertat amb càrrecs de moment i se l’acusa d’homicidi involuntari. Alguns veïns afirmaven que aquesta persona patia problemes de memòria. No em puc arribar a imaginar el drama dins d’aquesta família. El que sí, però, vàrem poder viure i patir durant mesos va ser aquest període “d’ombra” –per descriure’l d’alguna manera– que va viure un parent nostre, entre considerar-lo que estava en plenes condicions mentals i comprovar de manera fefaent que tenia importants buits de memòria a curt termini. Al principi eren petits detalls, com trucar per baixar a Barcelona a dinar amb ell, i ell no era a casa perquè havia sortit a dinar amb amics. Ell no reconeixia la manca de memòria i donava la culpa al fet de “tenir moltes coses al cap” i que “un oblit el té tothom”. Poc a poc ja vàrem detectar, a més, com improvisava respostes a preguntes concretes de les quals sabíem la resposta. Ell de cap manera no reconeixia la manca de memòria. El més greu d’aquest període llarg i conflictiu va ser detectar com hi havia gent que s’aprofitava d’aquesta manca de memòria per estafar-lo. Per exemple, fer-li pagar dos vegades una mateixa cosa o fer-li retirar diners en efectiu de manera reiterada, aprofitant que no recordava haver-ho fet feia poques hores. Algunes persones se’n van aprofitar de manera fraudulenta i reiterada fins que ho vàrem poder detectar i parar. El més desesperant, però, va ser que quan vàrem parlar amb metges, policies i directors de banc per poder controlar la situació, la resposta va ser que davant aquests “lleus” casos de manca de memòria no s’hi podia fer res. I, el més greu de tot plegat; que eren conscients que tot això passava sovint! Aquells que ens fem grans hauríem de saber prendre mesures abans que ens passi això i, els que tenen cura d’avis i gent gran, estar molt atents per tal de prevenir aquestes situacions i vigilar que mala gent no se’n pugui aprofitar. Recomano veure la pel·lícula Remember d’Atom Egoyan, que il·lustra aquesta situació amb C. Plummer com a protagonista, afectat per la manca de memòria.