El torpede “Valls”

Manuel Valls ha confirmat que es presenta a les eleccions municipals. Un fet que es podria considerar impensable fa tan sols dos anys quan encara era primer ministre de França. En dos anys, però, han canviat molt les coses: Valls ha acabat desacreditat i foragitat de la política francesa, a Catalunya la situació política està més embolicada que mai i a Espanya s’ha obert fa dies la veda que permet fer qualsevol cosa per frenar l’independentisme. L’unionisme, amb Ciutadans al capdavant i amb els seus altaveus mediàtics, canta lloances per aquesta opció que segons ells tornarà el cosmopolitisme i l’ordre a la capital catalana. Per cert, és molt il·lustratiu comprovar com el partit més votat a les darreres eleccions a Catalunya (Ciutadans) hagi hagut d’anar a cercar un polític conegut però defenestrat a França, perquè aquí no tenia ningú que els semblés prou digne d’anar de cap de llista. El més important, però, per a Cs i l’unionisme es parar l’independentisme por “lo civil o por lo criminal” com deia Luis Aragonés. Els analistes diuen que Valls pot guanyar si és el més votat i no hi ha pactes. Això tot i que el possible alcalde de Barcelona tingui uns principis polítics menys clars que els de Groucho Marx. Valls està emparat per l’anomenada Barcelona de la upper Diagonal, que com diu L. Garicano de Cs està plena de “paletos y provincianos”.

És a dir, segons ell, qui no voti Valls és un pobre desgraciat. El supremacisme de Cs comença fort en aquestes municipals! En resum: Valls és el nou torpede a la línia de flotació del vaixell independentista. Un vaixell que navega amb moltes dificultats però que encara no han aconseguit esfondrar, malgrat tots els esforços de pressió econòmica, càrregues policials i empresonaments. El vaixell aguanta, però l’enemic és poderós, té molts recursos, diners i nous torpedes preparats. Estaria bé que els mariners, miressin d’anar tots a una i no discutir sobre qui serà el proper timoner, o si s’ha d’anar més a la dreta o a l’esquerra. El torpede ja s’ha llançat, que l’impacte sigui greu o no, depèn encara dels mariners. En són conscients? Actuaran en conseqüència?