LA TALAIA
I ens estranyem?
L’extrema dreta està en expansió per Europa i a Espanya ja tenim a Vox en acció. Si en països com Alemanya, on es va fer una feina de desnazificació, l’extrema dreta ja està present, que podíem esperar a Espanya on es va passar del franquisme a la democràcia, i es va mantenir tothom en els seus llocs de poder? A Espanya, ara, preocupa l’ascens de l’extrema dreta filofranquista de Vox. Aquí a Catalunya no ens sorprèn aquest èxit de Vox. El “a por ellos” de l’1-O, beneït pel rei Felip VI amb un discurs el 3 d’octubre, va donar ales a l’extrema dreta i a la catalanofòbia. Aquests dies celebren a Madrid els 40 anys de la Constitució, però cal recordar com va sorgir aquesta Constitució. Aquesta llei es va fer sota la llarga ombra del poder militar i d’una Monarquia que havia estat posada a dit pel mateix Franco. El temps ha demostrat que tot allò que es va vendre com a gran generositat de totes les parts, en el fons no va ser res més que amagar tota la porqueria franquista sota la catifa. Uns van ser generosos i els altres es van guardar tots els asos a la màniga. Així va quedar demostrat amb la prova de foc que va representar el cop d’estat del 23-F. Els suposats valors democràtics vinculats a aquesta Constitució i a la Monarquia van posar en entredit la nit del 23
-F i van quedar definitivament desacreditats amb la gestió posterior d’aquest cop. Els recomano llegir el llibre de Pilar Urbano: La gran desmemoria. Lo que Suárez olvidó y el Rey prefiere no recordar. L’autora no és precisament una dona antisistema, tot i així el que diu i explica demostren el grau de deteriorament democràtic que es va patir. És sorprenent que Urbano no tingui centenars de citacions al jutjat si tot el que explica fos mentida. En el llibre descriu com qui va parar veritablement el cop d’estat va ser Tejero, al no deixar entrar Armada a l’hemicicle del congrés a explicar la seva proposta de govern, prèviament consensuada amb els poders fàctics –PSOE inclòs. De com el rei va esperar a veure com anaven les coses per decidir què feia i com, després de tot plegat es va forçar la justícia a castigar només els caps visibles, per no anar a la base de l’organització del cop i desestabilitzar la Monarquia. Tota la porqueria es va amagar sota la catifa. Ara, tota aquesta porqueria acumulada durant anys amb la justificació de la unitat d’Espanya i el boom econòmic s’escampa perillosament. Qui es nega a netejar, no es pot sorprendre, després, de veure com surt la porqueria per tot arreu.