A les preses i presos

Benvolgudes i benvolguts, Carme, Dolors, Jordis, Josep, Quim, Oriol i Raül, primer de tot us vull donar les gràcies pel vostre compromís personal per intentar dur a bon port tot allò pel que molts de nosaltres us vàrem votar en unes eleccions pacífiques i democràtiques. Gràcies per intentar-ho i demostrar que allò que es promet s’ha d’intentar fer i no decebre els que han confiat plenament en un. Els vostres empresonaments són absolutament injustos com ho sabem molts dins i fora de les nostres terres. Només aquells que han fet de la Unitat d’Espanya un fonamentalisme talibà que no admet ni un bri de crítica poden continuar defensant aquesta injustícia flagrant. Perquè hem de tenir clar que una cosa és la justícia i l’altra el dret aplicat amb interessos polítics. Jo, com a professor d’alemany, conec bé el que va passar a Alemanya als anys 30 i 40. Era un país en el qual hi havia Parlament, eleccions i lleis que els jutges aplicaven amb rigor. La ideologia del nazisme, però, havia impregnat tota la societat alemanya i també el sistema judicial. La defensa d’Alemanya i el seu imperi –Drittes Reich– justificava qualsevol mesura o excés que es pogués aplicar. Fins i tot gent no nazi callava i se sentia còmoda amb aquesta sagrada defensa d’Alemanya a tot nivell. Evidentment s’aplicaven les lleis segons el dret vigent, però els valors que implica la paraula justícia quedaven molt lluny de tots aquells tribunals. Sota aquestes premisses van ser jutjats, sentenciats i executats els germans Scholl, que pertanyien al moviment universitari contra Hitler i la guerra la Rosa Blanca. El pare d’aquests germans ja havia estat a la presó, denunciat per criticar Hitler. La seva filla Sophie Scholl, amb la seva flauta al costat del mur de la presó, li tocava la cançó Els pensaments són lliures. Jo avui, humilment, us dedico uns versos d’aquesta cançó, símbol de la llibertat: “I encara que em tanquin a la cel·la més obscura, tot això són coses inútils, ja que els meus pensaments trenquen barreres i murs per la mitat. Els pensaments són lliures!” Gràcies, ànims i no esteu sols!