Augmentant l’odi

Veig amb molta preocupació com cada setmana que passa es va ampliant el relat de com odiar els catalans. Aquesta setmana ha estat espectacular amb les portades dels diaris estatals i de províncies a l’hora d’informar sobre els pressupostos de P. Sánchez en relació amb Catalunya. Fa molts anys que Catalunya no ha rebut ni de lluny tot allò que li tocava simplement per acords estatutaris i per tant constitucionals. Ara, però, quan aquest pressupostos miren d’apropar-se –en teoria– a aquests números, els catalans hem estat titllats de xantatgistes i considerats poc menys que una sarna que xucla la sang a tots els espanyols. Al mateix temps, a Extremadura aprovaven una moció amb els vots de PP, Cs i també del PSOE a favor d’aplicar de nou el 155

a Catalunya. Carmen Maura posava a finals de setmana la cirereta al pastís dient que “le pone negra” donar diners als catalans. I no oblidem les detencions a Girona sense ordre judicial que tornen a posar negre sobre blanc, que tot és possible si es tracta d’aniquilar els independentistes. Mentre tot això passa, impera un silenci total i còmplice d’intel·lectuals, pensadors, artistes i polítics autoanomenats d’esquerres. Cap d’ells està disposat a perdre popularitat, quota de mercat o vots, per dir que defensar la Unitat d’Espanya no ho pot justificar tot i que potser s’hauria de negociar amb els catalans. Està clar, doncs, que tot el que passa va formant part d’un relat que prepara la població espanyola per acceptar sense cap mena de problema qualsevol decisió d’àmbit polític, judicial, policial o militar que es pugui prendre en un futur pròxim contra Catalunya i el seu Parlament. Des del meu punt de vista, de res serveix escenificar reunions i taules de diàleg entre polítics si per altra banda es calla i es fomenta la tasca diària de boicotejar i odiar els catalans des de qualsevol àmbit. El que es pacti acabarà sent paper mullat, producte de les pressions creades. Davant aquest panorama encara hi ha gent que no entén que alguns demanem unitat d’acció entre les forces polítiques independentistes. I cada dia que passa tenim més capelletes. En resum: que difícil que ho tenim i que fàcil que els ho posem!