Lleida cap al canvi?

La situació de sortida de les municipals a Lleida és força interessant: Fèlix Larrosa surt amb l’avantatge de ser l’actual Paer en Cap, però el seu tarannà, manera de fer política i llista són molt diferents de tot allò que hem viscut en les dècades d’Àngel Ros i A. Siurana. Ara s’haurà de veure si la tradicional transferència de vots de gent que no votava PSC a les autonòmiques o generals, però sí que ho feia a les municipals Ros o Siurana, Larrosa ara ho pot mantenir. La situació política ha canviat radicalment. L’eix dreta-esquerra ha quedat diluït i l’eix nacional entre constitucionalistes i independentistes ha agafat molta força. Podria ser que fins i tot la pèssima gestió i actitud envers les càrregues policials l’1-O a la ciutat per part dels socialistes tingui influència en el vot. La Paeria està més fragmentada que mai i les baixes participacions dels darrers temps fan que uns centenars de vots impliquin guanyar o perdre un parell de regidors. Ara és molt important que la representativitat dels paers vingui ben avalada per una gran participació. L’independentisme, per desgràcia, no va unit a les llistes, però espero que sí que ho estigui després quant als objectius més importants de cara a aquesta ciutat i al país. Toni Postius coneix la Paeria i la ciutat com pocs i el pas per Madrid li ha donat una visió política general que és molt important per gestionar la capitalitat de la Catalunya interior. Miquel Pueyo, amb experiència política, també té bones perspectives de vot. Larrosa, doncs, no ho tindrà fàcil a les properes eleccions i és quasi segur que, si vol governar, ho hagi de fer de nou amb el suport de Cs, que es va cruspint tot el PP de Lleida. Veig el canvi a Lleida més a prop que mai i, segons la participació, partits amb poca representació poden tenir la governabilitat a les seves mans. Toca anar a votar, unir forces i redreçar una Paeria estancada al famós statu quo socialista de la ciutat. No ens podem permetre 4 anys més de paràlisi municipal. S’ha de trencar aquest estancament que per a molts fa massa temps que dura. Hi ha, per tant, dos preguntes a fer-se: tornem a tenir quatre anys més de supervivència política gràcies a l’ampolla d’oxigen de Cs? O hi haurà voluntat política, estratègia i generositat per aconseguir el canvi? Jo, voto pel canvi.