Control total

Des de fa temps és prou conegut l’interès que tenen certes administracions i governs, sobretot els dictatorials, per controlar-ho absolutament tot i tothom. Alguns períodes de la història i alguns règims polítics han sigut especialment coneguts pel nivell de control que han intentat exercir sobre la gent. L’antiga República Democràtica Alemanya n’era un bon exemple i Corea del Nord continua amb aquesta obsessió. De fet, tots els països, amb major o menor intensitat, intenten exercir aquest control. Un control que fa que la privacitat i l’anonimat de les persones quedi sovint en perill. El que em sorprèn, però, és que cada vegada més gent gaudeixi d’aquest control sobre ells i que a més a més intenten exercir-lo amb els altres. Una petita anècdota em va obrir fa temps els ulls sobre el perill que correm actualment de quedar controlats per tothom. Una amistat meva es va dirigir a mi de manera força disgustada pel motiu següent: jo penjava –i penjo– fotos a Instagram que no corresponen exactament al dia i moment en les quals les penjo. Això, segons aquesta persona, li feia impossible saber exactament on era en cada moment i la portava a un desconcert desagradable. Ella, amable i preocupada, em va demanar si podia fer constar a les fotos que anava penjant, si en aquells moments estava allà o no... Tal com m’ho va demanar aquesta persona vaig veure que realment la neguitejava molt aquest descontrol fotogràfic meu. Ella veia que tenia una persona amiga que mai sabia del cert on estava, i això li resultava incòmode. Vaig dir-li que ho sentia molt, però que continuaria penjant les fotos segons el meu criteri i ganes i no en base que tothom pogués seguir les meves passes cada dia a cada hora. Ara ja no només tenim administracions, governs, mòbils i rellotges que ens controlen i calculen qualsevol moviment o acció que fem. Ara també tenim amics preocupats per no tenir-nos controlats al cent per cent! No penjar la foto quan toca, no contestar un whatsapp o un e-mail als pocs segons, ja pot ser motiu d’incomoditat i preocupació. Que lluny queden aquells temps en què els únics preocupats a controlar-nos, i que, a més, només ho aconseguien a mitges, eren els nostres pares! Si us plau, una mica més de des-control!