Infoxicació

El terme infoxicació –de l’anglès information overload– fa referència a l’excés d’informació que rep una persona i la impossibilitat de poder entendre-la o prendre una decisió. El terme el va crear Alvin Toffler l’any 1979 en el seu llibre Future Shock. El que està passant actualment al voltant del coronavirus és un bon exemple d’aquesta situació. Malgrat ser una societat que té totes les possibilitats per estar informada al moment de tot el que passa al món, pràcticament en el mateix moment que passa, a hores d’ara encara ningú sap ben bé per què s’ha anul·lat la fira GSMA de Barcelona. Encara s’entén menys quan esdeveniments semblants celebrats en altres llocs d’Europa o altres indrets del món han tingut lloc sense problemes. Si fèiem cas a totes les informacions que rebíem dels mitjans de comunicació més properes, no hi havia cap motiu per haver anul·lat el congrés. La situació, segons deien, estava totalment controlada a casa nostra i les possibilitats de contagi haurien estat pràcticament nul·les. Tot i aquesta informació donada per polítics, però també per professionals de la salut, el degoteig d’empreses que s’anaven donant de baixa del congrés creixia dia a dia. A quines notícies feien cas aquestes empreses per donar-se de baixa? Quina informació tenien que no teníem nosaltres? No han vingut només per temes sanitaris? Per què han anat a uns llocs i a altres, no? Per què hem de creure tot el que diu el govern xinès quan no és precisament un exemple de transparència informativa? Massa preguntes sense resposta en un món amb excés d’informació, no troben? Hi ha a qui tot això li suma una mà negra que fa tot el possible perquè aquest congrés deixi Barcelona i marxi cap a altres llocs. Però en aquest àmbit de lluita més casolana entre Barcelona i Madrid, entre Catalunya i Espanya, la infoxicació ja fa temps que marca nivells de màxims històrics: notícies falses a dojo, dades manipulades, informes policials falsos publicitats per terra, mar i aire, etc. Aquest sí que és un virus que ens afecta molt a tots nosaltres. L’està patint tothom i encara no sabem ben bé quan i com ens en podrem curar. Salut i fins a la propera!