Ensenyant online

L’obligat confinament ens està obligant a moltes actituds que fins fa poc eren poc usuals. Una d’elles és la de donar classes a distància l’alumnat. Cal primer, però, tenir les coses clares i distingir clarament el que és solucionar el problema d’aquest final de curs i, un altra cosa molt diferent, plantejar-se de cara al futur l’ensenyament online i a distància. El desgavell d’informacions i decisions que arribaven, algunes fins i tot contradictòries, als pocs dies del confinament en relació amb com actuar amb l’alumnat a nivell telemàtic, ja demostrava que aquest món era molt desconegut per la majoria de gent. Fins i tot per molts dels professionals de l’educació. Perquè aquest tipus d’ensenyament funcioni correctament fan falta tenir tres coses molt clares i ben preparades i, en aquest cas, no es dona cap d’elles. Primer. L’alumnat ha de ser conscient de les característiques d’aquest tipus d’ensenyament, amb els seus avantatges i servituds. No tenir professors davant controlant i vigilant implica més consciència pròpia de l’aprenentatge. No a tot l’alumnat li agrada aquest tipus d’ensenyament ni està disposat a acceptar-ne fàcilment les obligacions. Segon: la tecnologia ha de funcionar molt bé i ser a l’abast de tothom. Ordinadors, xarxa d’internet, programes... han de donar resposta a les necessitats i no penjar-se, anar lents o limitar els seus usos. Si això falla, l’ensenyament es torna molt lent i feixuc i porta fàcilment a la desmotivació. I tercer: el professorat ha d’estar ben format i amb ganes de treballar amb aquest sistema. També per al professorat implica noves obligacions i formes d’ensenyar en què no tothom es troba còmode, ni agrada. Pel professorat empàtic i amb bona comunicació amb l’alumnat, aquest sistema li treu gran part del seu valor afegit educatiu, per exemple. En aquest sistema, no hi ha tant un caminar junts en el procés d’aprenentatge com el fet de ser més un acompanyament en la distància que està allà darrere de la xarxa per quan el necessiten. Crec que amb el temps que queda abans d’acabar aquest curs atípic, seria bo no confondre l’esforç a solucionar la situació de la millor manera possible i amb molt voluntarisme, amb tot el que implica començar a treballar de cara al futur en un ensenyament de sistema ben diferent al conegut fins ara.