Etapa postconvergent

Comentava en un article anterior que a Catalunya tot el que faci una mica d’olor a l’antiga Convergència o estigui vinculat a Jordi Pujol queda empestat de per vida. El mantra que es repeteix des de fa temps és simple: l’independentisme dels convergents que són de dretes només s’ha creat per tapar les corrupcions del partit i dels Pujol. I el mantra ha calat fort entre l’opinió pública espanyola i part de la catalana. D’aquí s’entenen els esforços per deixar abandonades les sigles del partit i crear-ne de noves. S’han de marcar diferències amb el passat. Però ni PP amb tots els casos de corrupció, ni PSOE, també amb casos de corrupció i exdirigents a la presó pel GAL, han fet el mínim pas per netejar el seu passat. És més, quan es va demanar la comissió d’investigació contra Felipe González pel cas GAL, Sánchez va sortir en defensa de l’expresident dient que havia estat un gran polític que va modernitzar Espanya. Els socialistes van aplaudir llargament aquesta intervenció. Des d’un punt de vista democràtic ho vaig trobar depriment. Des de quan modernitzar un país pot justificar no investigar els crims d’Estat?! És que Pujol no va modernitzar Catalunya, cosa fins i tot reconeguda pels seus enemics polítics? Per què a ell no se li perdona un tema d’una herència però a González sí que li perdona, que per acció o omissió, tingués els GAL durant anys cometent assassinats? La resposta és evident: la unitat d’Espanya ho justifica tot. Ara la tàctica de fer dinamitar l’independentisme més actiu, ja sigui des de fora o des de dins, viu un nou capítol. Una vegada ERC ha canviat el to de promeses i discursos, la CUP va aconseguir apartar Mas del lideratge polític, i ara ja viu també les seves lluites internes, només queda enfrontar entre ells els components de PDeCat, Crida, JxCat i altres grupets. Sigles a part, crec que encara hi ha un gran espai electoral que ocupava l’antiga CiU, que està orfe de projecte, d’un projecte sense odis partidistes, sense promeses buides de fets i amb discursos coherents amb les actituds que dibuixin un nou projecte de país. Uns principis polítics dels quals molts ens hem sentit orfes en els darrers temps. No oblidem que la contrapartida que tenim és més monarquia borbònica, apuntalada dia i nit per PP i PSOE, tornant-se al govern.