Curs nou, massa nou

Demà comença el curs 2020-21. Aquest nou curs comença amb un munt de dubtes, emprenyaments, pors, decepcions i un llarg llistat d’adjectius negatius. I no em refereixo només al món educatiu, també incloc el món polític, econòmic, cultural i evidentment aquest any també a nivell esportiu. La Covid-19 ho ha trastocat quasi tot, i allà on no arribava el virus, ja s’ha encarregat la incompetència d’uns i altres per arribar-hi. El curs escolar comença amb moltes incerteses. El professorat porta mesos sotmès a noves normatives i plantejaments que muten més que un virus. El que avui és així demà pot ser d’una altra manera, i demà passat d’una altra. Es tracta d’anar-se adaptant a la nova “normalitat” sense perdre qualitat educativa i motivació de cara a l’alumnat. I si això fos poc, haurà de combinar la tasca educativa amb algunes capacitats adquirides de pressa i corrents del món del personal de neteja, agents cívics, Guàrdia Urbana i infermeria. I sempre cercant l’equilibri perfecte entre la presencialitat a l’aula i l’ensenyament a distància. Els asseguro que he vist equilibristes professionals fracassar amb molt menys! A nivell econòmic, el tsunami que ha provocat el virus ja ha fet estralls i l’onada destructora encara no s’ha detingut. Tocarà patir i molt a molta gent. El món cultural, si ja estava força tocat, ara ja ha de viure a l’UVI totalment intubat esperant un petit miracle de públic i de compromís polític per intentar reviure. A nivell polític català continuem amb les guerres fratricides dins del món independentista i les picabaralles de pati de col·legi, que fan fregar-se les mans de plaer a les clavegueres de l’estat, al govern de Madrid i a l’Ibex. Sembla que anirem a les properes eleccions autonòmiques més dividits que mai. Potser algú encara deu pensar que és el millor punt de partida per engrescar la gent a fer front als brutals reptes que tenim davant! I a nivell esportiu, passem del gran ridícul contra el Bayern Múnic al macroridícul de l’affair Messi. I com que no n’hi ha dos sense tres, esperin el proper per a aquesta temporada. Comença un nou curs, molt nou, massa nou i tot pel meu gust. En tot cas, jo faig el meu primer deure del curs: donar gràcies al món sanitari per tota la seva immensa feina. Sou molt grans!