Justícia o política?

Es poden imaginar per un moment que la sentència al Major Trapero i a la cúpula dels Mossos d’Esquadra hagués estat de culpabilitat? S’imaginen el que això hauria implicat de cara a la taula de negociació entre Generalitat i Govern central i davant d’unes eleccions catalanes? S’imaginen el sentiment dins dels Mossos i la futura relació que s’establiria entre ells i la Guàrdia Civil i la Policia Nacional? S’imaginen què pensaria molta gent no independentista al veure que el Major Trapero, l’heroi policial de l’atac terrorista de les Rambles i que va dir davant del jutge que estava disposat a detenir personalment el president de la Generalitat, entrava a la presó pels propers 10 anys? Doncs tot això no ha passat per molt poc. El resultat ha estat molt ajustat: dos jutges a favor i una en contra. El més interessant de tot això, però, és la valoració que fan aquests jutges sobre els mateixos fets que van fer que altres jutges enviessin una colla de polítics i líders socials a la presó. Uns fets que, a diferència d’altres casos, van viure i veure en persona milions de persones. I la resta de gent que no ho va viure en directe ha tingut infinites fonts d’informació per assabentar-se àmpliament del que va passar i com va passar. Tenint els mateixos fets, profusament documentats, en un cas s’ha fet cas omís dels testimonis de la defensa i en l’altre, de l’acusació. Està clar doncs que hi ha hagut gent a la qual s’ha considerat que no ha dit la veritat o directament ha mentit durant els diferents judicis del procés. Per què unes discrepàncies tan abismals entre un judici i l’altre? Per què les actituds que en un costat es consideren un desafiament a l’estat de dret i de connivència amb els colpistes en l’altre es consideren mesurades, correctes i que vetllen per la convivència? No serà que tot aquest tema ve viciat de principi amb una judicatura espanyola, més preocupada a fer política que a impartir veritablement justícia? No serà que la conjuntura política en cada cas ha jugat un paper determinant? Una conjuntura al principi amb ganes d’escarment general i públic envers tot l’independentisme polític i social i després amb una voluntat de temperar la situació en un moment molt delicat? On comença i acaba la justícia i la política en aquest país? Hi ha veritable separació de poders?