L'últim per a l'afusellament

Com que he llegit que la cua per afusellar “hijos de puta” és llarga –26 milions–, ja he demanat tanda per no ser l’últim. Res m’emprenyaria més que quedar-me sol uns minuts amb els militars que han demanat fer aquest acte patriòtic. Es pensaran que avui he començat l’article de broma. Però la broma real és que en aquest país hi ha gent que porta anys a la presó per pujar en un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar que la gent marxi a casa després d’una manifestació. Però per l’altra banda tenim en llibertat i sense càrrecs fins ara militars i exmilitars que escriuen cartes al rei en contra del govern actual, al qual titllen de “socialcomunista”, o que diuen en els seus xats interns que s’ha d’afusellar 26 milions d’espanyols, considerats per ells com a “hijos de puta”, i bombardejar la seu de l’ANC a Barcelona. Recordem dins d’aquesta “broma” que persones com Valtònyc, Tamara Carrasco o Jordi Pesarrodona, per molt menys, van acabar davant del jutge i amb sentències. En aquesta democràcia espanyola que molts polítics ens venen com a modèlica als catalans que som crítics amb ella, resulta que 112 comandaments militars de diferents promocions envien cartes al rei per fomentar un cop d’Estat que tingui el seu vistiplau. Els recorda alguna cosa aquesta situació? Tornem a tenir un monarca amb ganes de canvis antidemocràtics? No havíem fet una transició modèlica i teníem una de les democràcies més avançades? Com és que encara hi ha militars i exmilitars que s’atorguen el poder de pressionar el rei per canviar la voluntat democràtica dels espanyols? Per cert, recordo tota aquella gent de bona fe que considera exagerades certes crítiques fetes pel món independentista en relació amb el nivell d’odi que es viu a Espanya contra els catalans que dins d’aquests 26 milions de “hijos de puta” entren tots els catalans i la resta d’espanyols que ells consideren d’esquerres. Per tant, que aquesta gent no oblidi que el que comença amb un “a por ellos” acaba generalment amb un “a por nosotros”. Acabo amb frase freudiana: o reconeixem que teníem un seriós problema i actuem en conseqüència o no aconseguirem superar-lo mai.