Toca votar!

Avui toca anar a votar. Malgrat tot el que ha passat en els darrers temps i les condicions amb què han de tenir lloc aquestes eleccions, hem de votar.

La democràcia la podem enfortir o debilitar amb els vots. Una poca participació sempre serà una excusa perfecta per deslegitimar qualsevol projecte important que es pugui intentar per al futur.

A Catalunya ja vam viure el fantasma de la “majoria silenciosa”. Una majoria silenciosa interpretada unilateralment des de Madrid per fer creure que la gran majoria de gent estava en contra del procés d’independència.

Les darreres eleccions del 2017, sense pandèmia, i amb la mobilització total per part dels anomenats “constitucionalistes”, es va aconseguir a través de Cs i gràcies a la miopia i egos desmesurats del món independentista que Cs fos la primera força en vots. Però en aquelles eleccions, amb rècord de participació, l’independentisme fragmentat sumava majoria i l’efecte Cs quedava desmuntat.

Després ha passat el que tots sabem i ara tornem al mateix punt de partida. Aquesta vegada els poders fàctics han canviat l’aposta de Cs per l’efecte Illa del PSC.

Aprofitant la popularitat per la gestió de la pandèmia i que Cs està de capa caiguda a Catalunya, s’han forçat al màxim unes noves eleccions en què totes les enquestes del CIS han donat clar guanyador Illa. Un candidat que té com a objectiu, passar pàgina de tot el que ha passat en aquest país els darrers 10 anys.

Com si encara no tinguéssim presos i preses polítics o exiliats i cantants de rap a l’exili o a punt d’entrar a presó. Els defensors de la Llei de Memòria Històrica, exigint ara oblidar tot el que ha passat a Catalunya els darrers 10 anys.

Quina contradicció més brutal i quina vergonya social que el tema de la unitat d’Espanya obligui a l’amnèsia de qualsevol historiador o víctima de l’1. d’octubre. Doncs jo aniré a votar, encara que només sigui per impedir aquesta amnèsia col·lectiva que alguns pretenen imposar-nos. I espero que el govern que surti pugui treballar amb tota legitimitat i sense traves pel futur de Catalunya. Sigui quin sigui el color del govern. Tornar a dinamitar la gestió política del proper executiu només ens portaria a una involució democràtica més greu que l’actual. I com se sap popularment, qui juga amb foc, s’acaba cremant.