Però aquí, qui mana?

El tema de la vacunació, el seu calendari i el tipus de vacuna que s’ha de subministrar a la gent segon l’edat són un espectacle que ja supera per golejada el drama de les declaracions de la Rocío Carrasco a Telecinco. La gran diferència, però, entre un i l’altre tema és que en el primer estàs obligat a participar-hi i a patir les conseqüències i en el segon només ho mires si vols.

El desgavell sobre el tema de les vacunes és tal que, entre el món del professorat que majoritàriament estem vacunats amb una primera dosi d’AstraZeneca, la conversa usual entre classes és: i tu ara que faràs? Et deixaràs posar la segona dosi? Et poden obligar? Pots exigir que te’n posin una altra de diferent si ja tens una dosi d’aquesta? Totes aquestes preguntes són producte directe de les diferents decisions que s’han anat prenent, no dia a dia, sinó pràcticament d’hora en hora. A tot aquest enrenou cal afegir-hi els discursos creuats entre el món sanitari, que crida a la prudència i a mesures més conservadores per poder controlar les noves onades, i el món econòmic, que ja està desesperat veient que s’acosta l’estiu i que això no acaba d’arreglar-se.

Tot això després de més d’un any terrorífic per a moltes empreses, comerços i negocis. Entre la gent en general també es comença a demostrar que la paciència no és infinita i que les normes, sovint contradictòries, no ajuden gens a mantenir-la.

Mentrestant, surt la Comunitat de Madrid del PP i diu que comprarà vacunes als russos, i posa així de manifest la pèssima gestió del PSOE de tota la pandèmia. Si fos la Catalunya del president Quin Torra la que hagués fet aquestes declaracions, ja tindríem aplicat un nou 155.

abans que el president acabés el seu discurs. Doncs aquest és l’engrescador panorama que tenim ara mateix, no només a Espanya, sinó també a Europa gràcies a la nefasta gestió de la Unió Europea amb les vacunes i la pandèmia. Un panorama que fa que molta gent es pregunti: però aquí, qui mana? Una pregunta perillosa, ja que s’ha demostrat que, quan la gent pensa majoritàriament que hi ha manca de lideratge, s’obre la porta a acceptar polítiques radicals de mà dura. Ens esperen temps difícils.