Ni oblit, ni perdó

La frase “Ni oblit, ni perdó!” l’he escoltat molt a les manifestacions de Catalunya en els darrers anys. És possible que la gent que ha cridat aquesta frase guardi dins seu aquest sentiment de no voler oblidar i de negar-se a perdonar tots aquells que l’1-O van ordenar i executar les càrregues contra ciutadans pacífics que volien votar pel futur del seu país.

A aquesta gent, ara mateix, no li queda altra alternativa que guardar-se aquests sentiments a la butxaca. Els que no han cridat aquest eslògan, però l’exerceixen de manera sistemàtica i metòdica, són els poders fàctics del 78.

Em refereixo als poders garants que es passés de la dictadura a la democràcia, sense que cap franquista anés a la presó o renunciés de forma explícita a la seva ideologia franquista. A Alemanya, després de la guerra es va intentar desnazificar la població i sobretot els càrrecs públics.

A Espanya, això ni tan sols es va plantejar. Tot va tenir continuïtat pactada.

Ara veiem l’enrenou organitzat pel possible indult als presos independentistes. Ja es recullen firmes i es preparen manifestacions.

Res semblant s’havia fet fins ara quan es van atorgar indults a gent vinculada als GAL, al cop d’Estat de Tejero o als corruptes dels principals partits. Ja ho han dit contertulians i famosos escriptors: posar urnes per decidir si Catalunya pot ser independent és molt més perillós que el terrorisme d’ETA.

I des del seu punt de vista no els falta raó. El terrorisme d’ETA mai va aconseguir un suport majoritari per part de la població basca, però a Catalunya els independentistes ja són majoria al Parlament.

Ara poden governar, fer lleis i obligar que s’acompleixin. Això provoca pànic als poders de Madrid.

La vigilància i el control de l’executiu català és constant, qualsevol cosa important que és aprovada sovint es denuncia davant els jutges o el Constitucional. Per part del poder de Madrid i de molts espanyols –no ens enganyem– la relació amb el món independentista de l’1.

-O es basa amb “¡ni olvido, ni perdón!” Cada dia podem comprovar amb fets com actuen en conseqüència contra els independentistes. A ells no els fa falta cridar, ja tenen tot el poder per decidir si volen oblidar i/o perdonar.