Ucraïna 0 – Putin 5

El partit de Putin contra Ucraïna que molta gent es pensava que no tindria lloc, l’ha guanyat el president rus per golejada. L’home del KGB ha marcat gols a Ucraïna, als Estats Units, a la Unió Europea, a l’ONU i a la mateixa Xina. Mentre Putin anava fent broma amb la paranoia dels occidentals per un possible atac i anava parlant de negociacions, es preparava per deixar fora de combat Ucraïna amb un parell de dies i atacant per tots costats.

Putin sabia que ningú sortiria en defensa d’Ucraïna. Que la factura a pagar serien unes sancions econòmiques i alguna altra mesura que li faran algunes pessigolles durant una temporada però poc més. Després tot quedarà oblidat i Ucraïna quedarà en l’òrbita russa.

Personalment no m’ha sorprès ja que soc força pessimista en aquests aspectes. Per desgràcia he tornat a tenir raó amb el meu pronòstic sobre Ucraïna. El meu primer desgraciat encert va ser l’1 d’octubre a Catalunya.

En moltes discussions vaig vaticinar que el govern espanyol no es quedaria amb els braços creuats veient com la gent anava a votar. Que hi hauria ús de la força i que veuríem la Guardia Civil i la Policia Nacional patrullant pels nostres carrers. No em vaig equivocar gaire.

Molta gent es pensava que això a l’Espanya actual i a Europa no es permetria. Ja hem vist com es va permetre i no ha passat res. Alguns fins i tot han estat condecorats.

Ara a Ucraïna vaig pronosticar que Putin acabaria atacant amb qualsevol excusa i quedant-se amb el país per tornar a tenir un veí al seu gust i sota el seu control. Molta gent també es pensava que això ara Europa, l’ONU o els EUA no ho permetrien. Doncs la revolta de Maidan ja és història i Ucraïna inicia una nova etapa.

El sentit d’imperi de Rússia, com el d’Espanya, no permet pèrdues de territori si no és per la força. Aquí no hi ha diàleg ni democràcia que valgui. Amb la unitat del territori no es juga i tant els fa si mig món els dona l’esquena o els sanciona.

Gran part de la seva pròpia població els ho agrairà i els considerarà uns grans herois de l’Imperi. La història es repeteix: el diàleg i les negociacions, per als dèbils. Els èxits, per als que fan servir la força sense miraments.

Desitjos contra fets. Somnis contra realitats.