Violència, sí, no?

És realment interessant seguir els debats i veure les actituds de la gent enfront d’un mateix fet violent. La mateixa nit de la bufetada de l’actor  Will Smith a l’humorista Chris Rock a la gala dels Oscars es va desfermar una allau de gent a favor i en contra de W. Smith.

A mesura que han passat les setmanes aquest fet s’ha anat col·locant en el seu lloc i ja de manera més generalitzada la gent ha considerat desproporcionada i fora de lloc l’agressivitat de W. Smith. Aquella mateixa nit, però, molta gent va sortir a defensar-lo i a criticar la pèssima broma de C.

Rock. Entre ells força gent que feia poc havia defensat fermament amb relació a la guerra a Ucraïna que amb la violència no es va enlloc! Doncs sí, respecte a la guerra entre Rússia i Ucraïna també és interessant veure com polítics, partits polítics i governs sencers es posen en peu per aplaudir el president ucraïnès quan demana més armes i implicació militar per fer front a l’exèrcit rus. Molts d’aquests polítics, partits i governs fa pocs dies donaven classes d’ètica de com s’ha d’actuar i negociar abans de caure en un conflicte bèl·lic.

Ara l’exhumorista Zelenski és un heroi per a molts. Zelenski ha pres la difícil decisió de no deixar marxar els homes en edat de lluitar, ha repartit armes entre la població i ha decidit fer front amb les armes a un dels exèrcits més poderosos del món. Tot el contrari del que es proclama i es demana des de fa temps a la UE: diàleg i negociació.

Per l’altra banda tenim també el tradicional grup de gent que va començar a justificar l’atac rus a Ucraïna com a resposta a les actituds hostils dels ucraïnesos en contra de la població russa del Donbass i Lugansk. És a dir, la violència només és violència si t’afecta personalment o políticament. Si no, tot és justificable.

Aquí a Catalunya també sabem de què va tot això. Molts encara recordem com es van considerar de “proporcionades” les actuacions de la policia i Guàrdia Civil l’1-O i com s’enviava policia de tota espanya cap a Catalunya als crits de “a por ellos”. La violència segons ells la provocàvem nosaltres volent fer un referèndum sobre la independència i no la policia amb les seves porres.

Ja es veu doncs que la violència al s. XXI és d’una subjectivitat digna d’altres èpoques.