L'alemany a Lleida

La primera persona que em va parlar de les EOI va ser el meu pare. Em va dir: “Quan acabis la carrera de filologia alemanya podries entrar a l’EOI, no?” I jo vaig respondre: “Estàs boig? Allà només hi treballa professorat nadiu o del col·legi alemany!” La veritat és que en època aquest era el perfil majoritari del professorat a l’EOI-Drassanes, l’única de Catalunya. El destí, però, em va portar després a aconseguir una plaça d’interí a l’EOI de Lleida, ciutat de tradició francòfona on l’alemany era molt desconegut. La qüestió del professorat no havia canviat, i decidí fer una xerrada polèmica sobre el tema en un congrés. El títol era Qué hace un chico como tú en un sitio como este? Amb música de Burning a tot drap per començar, vaig veure com a primera fila agafaven lloc els dos directors –executiu i pedagògic– del Goethe-Institut Barcelona. En la xerrada vaig defensar la figura del professorat no nadiu com a revulsiu per estendre l’ensenyament d’aquesta llengua per Catalunya. Ningú com nosaltres sabia el que era enfrontar-se a les declinacions, articles, preposicions.. per intentar fer-ho més fàcil als que vindrien després. L’alemany no ens l’havia regalat ningú, havia estat treballat a base de passió i colzes. Fa uns mesos un parell de professors d’alemany recordaven a la meva companya Cristina, en una taverna de Pamplona, aquesta conferència que havia fet jo a Barcelona feia 30 anys! El Goethe ens va oferir gran col·laboració i ajut. En aquests 35 anys donant alemany a l’EOI de Lleida, juntament amb els grans companys/es que he tingut al departament i als diferents instituts que han anat incorporant l’alemany, es va aconseguir fer una gran feina. Lleida va passar a ser un exemple de promoció de la llengua alemanya per a Espanya. El 1998 fins i tot vàrem portar a Lleida el segon congrés de la FAGE (Federació d’Associacions de Germanistes) i més tard vàrem crear l’ACCA (Associació Catalana de Cultura Alemanya), que va estar activa uns quants anys. Tot aquest professorat implicat ha obert una gran finestra cultural a la nostra ciutat, que durant molt de temps va estar tancada. Queda, però, feina per fer i les noves generacions, amb la nostra experiència a la seva disposició, segur que continuaran fomentant aquest gran valor cultural.