Imbecil·litat gregària

Aquesta setmana hem pogut veure a les xarxes un vídeo impactant sobre estudiants d’un col·legi major de Madrid insultant i provocant les noies d’un col·legi major femení del costat. Com era d’esperar aquesta acció no era ni puntual ni anecdòtica i han aparegut altres vídeos d’altres anys, amb altres estudiants fent la salutació nazi i també amb càntics masclistes. Curiosament, aquest col·legi major és d’un orde religiós i famós per ser on la gent més rica envia els seus fills. Pablo Casado va ser un dels usuaris i va escriure un article a la revista del col·legi amb termes semblants als masclistes i reaccionaris que han sortit en els vídeos. Les novatades, humiliacions i amenaces en els col·legis majors, algunes universitats i en les casernes militars són una tradició molt arrelada a la nostra societat. Ara, gràcies a les xarxes, s’ha fet viral i la gent s’ha posat les mans al cap, però això succeeix des de fa dècades amb el coneixement i consentiment dels responsables d’aquests centres. Com em deien a la mili: “Esto forma parte de la tradición militar.” A la mili els bisas (bisabuelos) –els que portaven més temps a la caserna– podien fer el que volien amb els bultos –els nous reclutes–. Només arribar, els bultos els bisas ja cercaven “carne de puteo”, gent a la qual farien passar molt malament els primers mesos. Això succeïa sempre amb total normalitat i, només quan algú acabava a l’hospital, es prenia alguna mesura puntual. En aquest cas no hi havia diferència de classes socials, només l’antiguitat a la caserna marcava el dret a humiliar els nous. El més trist d’això és que aquests nous reclutes que juraven i perjuraven que ells no ho farien quan portessin més temps a la caserna, amb el pas del temps, repetien la mateixa tradició de les novatades. Amb més d’un d’ells fins i tot em va tocar enfrontar-m’hi per defensar els nous reclutes. Una vegada més, la imbecil·litat gregària exercia la seva força bruta. Com explica l’etimologia de la paraula imbècil, procedeix de la paraula llatina imbecillis –feble–, és gent feble que només se sent forta amagada entre els altres. Jo vaig viure això fa 40 anys i veig que les coses actualment no han canviat gaire.