Mentida rere mentida

El divorci entre gran part de la ciutadania i els partits polítics és descomunal i va camí de fer-se encara més gran. Una situació perillosa. Els que governen i els seus partits porten massa temps enganyant massa gent i, com tothom sap, això gaudeix d’un temps limitat.

No sé si ja hem arribat al punt d’inflexió però crec que falta poc. Després de comprovar que la famosa frase que es repetia constantment quan ETA atemptava dia sí i dia també i que deia que en absència de violència es podia defensar qualsevol idea política, fins i tot la independència, ha estat una pura mentida, ara ens toca la de les reformes jurídiques en benefici de tothom. Pel camí queden les promeses de doneu-me majoria al Parlament i declaro la independència, tot està preparat, taules de diàleg definitives i útils i l’eterna promesa de pluja de milions de Madrid.

Catalunya va a la deriva des de fa temps. L’Estat ha guanyat el partit per golejada. La presó dels independentistes i la repressió policial i jurídica han fet l’efecte dissuasiu i de canvi de discurs i actitud que es buscava.

En el cas d’ERC el canvi ha estat de la nit al dia. El partit bandera del republicanisme i independentisme a Catalunya durant dècades, quan ha pogut formar un govern al seu gust sense necessitats de pactes després de la fugida de Junts, ha decidit incorporar, no independentistes contrastats, sinó polítics procedents de CIU, Comuns i PSC, coneguts pel seu posicionament contra la independència. Viure per veure! Ara escapçada i desactivada la cúpula independentista toca preparar el terreny amb lleis perquè la ciutadania no torni a fer-se amb els carrers i els col·legis per votar.

Envair pistes d’aeroport per reclamar millores laborals hem vist que és tolerable, però bloquejar l’exterior del mateix aeroport o la subdelegació del govern a Lleida si ets independentista pot comportar altes penes de presó. L’exministre del PSOE Barrionuevo treu pit amb els GAL i no passa res. Els polítics poden fer les Lleis però els jutges ja s’encarreguen d’interpretar-les i retorçar-les al seu gust.

La justícia és igual per a tots, ens deia Joan Carles I. Una altra mentida amb què convivim cada dia. Si us plau, facin cas a Thomas Mann: “Amb el temps és millor una veritat dolorosa que una mentida útil.”