“Atado y bien atado”

Pel Nadal de farà ara 53 anys Francisco Franco ja ens ho va deixar molt clar quan ens va parlar de la seva successió: “Todo ha quedado atado y bien atado.” Els fets han anat demostrant que el que va dir era la pura veritat i que fins i tot dècades després la seva herència i influència serien ben palpables a la societat espanyola. La tan lloada “transició” va implicar tot un seguit de renúncies a voler fer net dels poders fàctics que van sostenir la dictadura. Un va ser el món de la judicatura.

A l’Alemanya de la postguerra tot i el procés de l’Entnazifizierung (desnazificació) de tota l’administració, a la justícia i la política alemanya no els va ser gens fàcil. Si no que li ho preguntin al fiscal Fritz Bauer, que als anys seixanta va portar els judicis de Frankfurt contra exnazis integrats a tots els nivells de la societat alemanya, el món judicial inclòs. Què es pot esperar, doncs, a Espanya si res de tot això es va fer en el seu moment? És conegut que el món judicial espanyol està molt marcat per la seva ideologia de dretes, ja que moltes famílies de l’alta societat tenen nissagues de jutges al seu arbre genealògic.

Una bona part d’ells vinculats també a l’Opus Dei. Amb aquest panorama, “el atado y bien atado” era molt més fàcil de gestionar. A Catalunya ja vàrem veure com van actuar quan van considerar que la unitat d’Espanya estava en perill.

Aquests dies gent del PSOE i dels Comuns que en el seu moment van callar i alguns fins i tot aplaudir aquestes mateixes actituds de la judicatura espanyola envers el Parlament català durant el famós “procés” ara es posen les mans al cap i parlen d’atac a la democràcia. Quina diferència de criteri i de valoració quan es tracta de defensar els interessos de partit o la unitat d’Espanya i de quan es tracta de fer front als independentistes! La pedra angular d’una autèntica democràcia és la independència del poder judicial, Franco ho va veure molt clar i va decidir que aquesta pedra fos una llosa “atada y bien atada”. Quan van començar a Catalunya tothom va callar, ara que arriba el torn a Madrid es posen les mans al cap.

Doncs, com diuen en castellà i perquè ho entenguin clarament: “De aquellos polvos, estos lodos”!.