Literatura de casa

Avui toca article i és Sant Jordi. No puc deixar d’aprofitar aquesta coincidència per a recomanar alguns llibres. Per sort a Lleida tenim molts i bons escriptors/es.

En aquest article no podré parlar de tots/es ells/es i em sap greu, però sí que aprofito per recomanar-ne alguns. Per començar, podem tornar a llegir alguna cosa del gentleman de la literatura catalana: Josep Vallverdú, de qui enguany celebrem el 100 aniversari. Després tenim escriptors consagrats que enguany han tret nou llibre: Pep Coll amb La llarga migdiada de Déu, Emili Bayo amb Després de la tempesta i Juan Cal que enceta nou gènere literari amb la seva primera novel·la policíaca, Crim al bancal, que esperem que no sigui la darrera d’aquest àmbit.

Per últim, destaco dos obres molt diferents i que són les primeres dels seus autors. La primera és A la recerca de l’obra perduda d’Albert Velasco. Jo, que comparteixo part la seva dèria de col·leccionista, he gaudit entrant en el complicat món de la cerca d’obres d’art religioses escampades pels llocs més inversemblants.

Poder llegir tot el que ha viscut de primera mà en relació amb els diferents conflictes del Museu de Lleida i la seva passió a descriure les diferents obres que ha anat perseguint per arreu per portar-les cap a casa ha ampliat el meu interès per l’art i l’admiració per la feina que es fa als museus. Per últim, els recomano l’obra de Montse Vendrell Sabó de casa. En aquest primer llibre hi ha treballat més de 10 anys! Trobo impressionant la qualitat literària tractant-se d’una primera obra.

El llibre, basat en fets reals succeïts a la seva família d’Almenar, gaudeix d’una prosa rica i uns registres de llenguatge que s’adapten com un guant a aquesta història d’amor. Una història entre la Marieta i el Joan de cal Marongo, que s’escapa cap a França per fugir de la guerra al nord d’Àfrica. El llibre, després de 10 anys agafant cos pàgina a pàgina, és com un vi de Châteauneuf-du-Pape.

Ja em permetran aquesta comparació, ja que la Montse és professora de francès i fa poc vaig estar per aquesta zona prop de Marsella on passa part de la història. El llibre està ple de sabors que ens recorden la terra on ha crescut l’obra i a la trama trobaran els matisos que li donen un cos i gust final que millora amb el pas del temps. Els desitjo un Sant Jordi ple de llibres i roses.