El “moderat” del PP

Durant els actes del 70 aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, en què assistí representant la Paeria, vaig poder conversar amb el filòsof J. M. Terricabras, de qui lamento el traspàs aquesta setmana, i amb l’exministre i eurodiputat del PP J. M. García-Margallo. A García-Margallo l’he escoltat aquesta setmana a l’entrevista que li ha fet G. Nierga amb motiu de la publicació del seu llibre España, tierra incógnita. És una persona de tracte amable, gran conversador i àmplia cultura. La seva figura política passa per ser una de les més centristes del PP i ell mateix es considera un lliberal moderat. En tot cas, el que ha dit durant l’entrevista amb Nierga és molt revelador de com veu la política actual la dreta “moderada”. Segons diu i escriu al llibre, la democràcia espanyola està en greu perill. De fet, el subtítol del llibre és prou eloqüent: El asedio a la democràcia. Diu que tot es va començar a trencar amb la famosa frase de Zapatero “apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña”. A partir d’aquest moment, segons ell, el PSOE va trencar una de les premisses més importants en la política espanyola, que és la que Cánovas del Castillo anomenava “las verdades madres”, les que s’han d’acceptar sense ser qüestionades. En especial la que afirma que la nació és obra divina, no humana i, per tant, no es crea ni es destrueix per la voluntat dels ciutadans. Ell veu que tot el mal procedeix de l’esquerra espanyola pactant amb Bildu i Junts i aprovant lleis com la d’amnistia, que demostren el trencament dels valors democràtics constitucionals. Nierga li comenta que amb el llibre crea un imaginari col·lectiu de les dos espanyes de caràcter “guerra-civilista” i García-Margallo li ratifica aquesta opinió. El “moderat” del PP considera que hi ha ambient “guerra-civilista” perquè l’esquerra espanyola ha trencat “verdades madres” d’origen diví i no vol pactar amb la dreta per salvar Espanya. Ja ens preparen el camí: quan a l’adversari polític se li nega legitimació democràtica i se li barregen intencionadament sentiments de defensa patriòtics amb conceptes “divins” com la unitat de la pàtria, la bomba política queda armada per ser detonada quan interessi.