El puto amo i els esclaus
Valle-Inclán es deu regirar dins de la tomba veient com els seus esperpents es veuen superats diàriament per la política espanyola. L’espectacle que ens ha ofert P. Sánchez –el “puto amo” de la política, segons el seu ministre Ó. Puente– supera qualsevol esperpent de l’escriptor gallec. Resulta que aquest puto amo que s’ha passat força anys parlant de la democràcia plena de què gaudia Espanya i del perfecte funcionament de la justícia, ara, quan han acusat la seva dona de tràfic d’influències, tot se n’han anat en orris. Ja no hi ha ni democràcia plena ni justícia perfecta i diu que s’ha de fer punt i a part per regenerar-ho tot. Per arribar a aquesta conclusió ha necessitat que sortís als diaris el nom de la seva dona i 5 dies de reflexió per decidir si seguia. On era l’amo aquests darrers anys quan a Catalunya estava passant exactament el que ell critica ara? Doncs no només mirant cap a un altre costat, sinó que sovint pactava i donava la raó als que ara acusa de dinamitar els valors democràtics! Sánchez ha donat exemples de vulneracions democràtiques i de lawfare però només ha posat exemples dels companys de partit i aliats al Govern, no dels milers que hem patit i patim a Catalunya. Queda clar que els ciutadans de Catalunya per a ell som uns ciutadans de segona, esclaus a qui s’ha d’entabanar amb bones paraules només quan s’han d’aconseguir vots per mantenir-se al poder. Artistes i intel·lectuals s’han mobilitzat per donar-li suport i un deia en un acte que Sánchez i la seva dona són gent de carn i ossos que pateixen i, per tant, s’ha de ser més curós amb les acusacions. Que eloqüent el silenci de tots ells aquests anys quan a Catalunya han passat coses molt més greus! Es veu que no som humans. Per a ells som una mena d’esclaus sense sentiments amb drets limitats que només servim per mantenir Espanya en peu. El seu gran argument per mantenir-nos obedients és recordar que si canviem d’amo, el que vindrà serà pitjor. La seva gran sort, però, és que els esclaus, en lloc d’enfrontar-nos a l’amo, ens dediquem a barallar entre nosaltres a veure qui gaudeix d’una mica de poder delegat amb bon sou. Cal recordar que Espàrtac no va tenir oportunitat de votar, però nosaltres sí que podrem fer-ho la setmana vinent. Guanyarà l’amo de llarg com pronostiquen tots els deus?
