Europa? Al fons, a la dreta
La Unió Europea no motiva. Ni dos conflictes bèl·lics que ens afecten directament –Ucraïna i Gaza–, ni els greus problemes de tota la pagesia a Europa viscuts fa poc, ni el tema de com fer front al flux migratori constant que arriba han aconseguit mobilitzar l’electoral europeu. Poc més del 50% ha anat a votar en un dels moments més crítics de la UE. En 16 dels 27 països no s’ha arribat ni al 50% de participació! Només en 2 i gràcies al vot obligatori –Bèlgica i Luxemburg– la participació ha superat el 80%, maquillant així el resultat general. Espanya amb el 49,21% i Catalunya amb el 43,53% de participació segueixen la línia general. En el cas de Catalunya és menys sorprenent. Una gran part del votant independentista que ja va castigar els partits en les eleccions catalanes no tenia ara cap motivació especial per anar a votar per un Parlament Europeu que ja hem vist com ha tractat el tema de Catalunya els darrers anys. Els repetits eslògans, Europa ens mira i Europa no ho permetrà (referit a la violència i la repressió indiscriminada), han quedat desmuntats i han fet quedar-se a casa molts votants joves i d’altres que l’any 1987, amb quasi un 68% de participació a Catalunya, creien fermament amb el valor i eficàcia d’aquesta institució. La poca participació d’ara demostra que la gent no veu en la política europea solucions als seus problemes quotidians. El Brexit va ser un gran toc d’atenció, però la situació no varia. Hi ha grans debats teòrics i moltes normatives, però els problemes de carrer o del camp que pateixen els ciutadans i la pagesia queden sense respostes adients. D’aquí sorgeix la decepció de molta gent i gran part de l’augment de vot a la dreta. Molta gent veu aquesta UE massa burocratitzada i cada vegada més allunyada de la realitat social que ells viuen i pateixen diàriament. Aquest projecte polític amb grans ambicions inicials que hauria de ser un punt de referència bàsic en la vida dels ciutadans europeus ara es troba massa distant dels seus votants. La UE ja no es troba en l’espai central dels ciutadans europeus, s’ha desplaçat de manera preocupant, al fons del passadís, a la dreta.
