La Panadella muss weg!
A Berlín durant l’etapa del mur que separava la ciutat entre la part oriental i l’occidental es va fer famosa la frase: Die Mauer muss weg! El mur ha de desaparèixer. Finalment la nit del 9 de novembre de 1989 el mur va caure. El procés de reunificació havia començat. El camí no ha estat fàcil i encara queda força feina per fer. Un mur pot enderrocar-se en un segon, una ideologia i una manera d’entendre la vida, no. A Lleida aquesta setmana durant els diferents debats que s’han produït dins del programa del Sant Miquel de les Lletres, s’ha parlat molt de l’anomenat “territori” i de la frontera física i sobretot mental que hi ha entre les terres de Lleida i Barcelona. Una frontera amb nom propi: la Panadella, el lloc típic on fa anys, la gent que venia de Barcelona agafava forces per continuar el viatge cap a l’oest de Catalunya. L’autovia ha facilitat la connexió i ha deixat aquest lloc en un referent més ideològic que físic. Com a Berlín, aquesta frontera física de la Panadella un dia va desaparèixer amb la construcció de l’autovia, però com a Alemanya, la frontera mental encara és viva i activa. En els diferents debats als quals he assistit he escoltat repetides vegades els laments que ja fa 37 anys que escolto des que vaig arribar a Lleida. Està clar, doncs, que si portem tant temps amb els mateixos problemes per a canviar aquesta situació s’ha de canviar la manera d’actuar. Lleida necessita parlar i negociar de tu a tu amb el gran Moloc que és el poder concentrat a Barcelona. Comencem a reivindicar un poder més ben repartit com en el País Basc, on les 3 províncies tenen els mateixos representants? Per què Barcelona sola suma molts més diputats (85) que la suma dels de Girona, Tarragona i Lleida juntes (50)? Com es pot aconseguir un equilibri territorial si el poder de tot un país es concentra en 632 km2 –Barcelona metropolitana– i s’ignoren i en alguns casos es menyspreen els 31.475 km2 restants? Alemanya va intentar i encara ho fa ara, crear lleis per a equilibrar els territoris de l’antiga RDA amb els de l’RFA, és lent i complicat però ho fa, quan començarem a fer-ho a Catalunya o preferim eternitzar el mur mental de la Panadella i deixar que el Moloc barceloní ens continuí devorant eternament?
