Ens atrevim?

Al darrer article que vaig escriure demanava revisar la representativitat parlamentària a Catalunya per aconseguir que el que a Barcelona anomenen “territori” tingui més representativitat política i per tant més poder de decisió. L’article va provocar l’agraïment de força persones de Lleida però d’altres –polítics– també em van dir que no perdés el temps, ja que això no s’aconseguiria mai. Doncs bé, si en el tema del poder polític hi tenim poc a fer, ja que depèn de la voluntat dels partits i ningú cedeix poder de manera gratuïta, podem intentar altres coses que només depenguin de nosaltres. Vaig llençar una idea en el meu debat del Sant Miquel de les Lletres que va causar entusiasme entre alguns dels meus acompanyants a la taula sobre l’Eix Transversal com Martí Gironell (Besalú) o Antoni Pladevall (Taradell) i d’altres persones del públic. Explico la proposta: els dos premis en llengua catalana més ben dotats econòmicament a Catalunya són el Sant Jordi atorgat per Òmnium i el Ramon Llull per l’Editorial Planeta de Barcelona. Els dos premiats amb la mateixa quantitat de diners: 60.000 euros, molt lluny del premi Planeta en castellà: un milió d’euros. No podríem ser capaços a les terres de l’interior de Catalunya d’unir-nos per una vegada entre ajuntaments, diputacions, associacions i empreses locals per aconseguir una quantitat superior als 60.000 euros i tenir així el millor premi de tots en llengua catalana creat precisament en les terres on aquesta llengua hi té més presència? No podríem fer la celebració de l’atorgament del premi de manera itinerant i aconseguir així que en puguin gaudir moltes ciutats i no només Barcelona? Podríem fer que el premi sigui publicat de manera rotatòria per una editorial de fora de Barcelona i que així també les editorials de comarques tinguin futur? Podríem aconseguir que per una vegada la cultura de Barcelona miri cap a l’interior de Catalunya i que no sigui a l’inrevés com passa sempre? Tot això no depèn de cap voluntat barcelonina, només depèn de la voluntat que tinguem nosaltres d’aparcar enveges locals, sentiments d’inferioritat i manca d’ambició i ho canviem per col·laboració, ambició i lluita per la nostra llengua i cultura des del mateix territori. Trenquem el mur del qual parlàvem fa unes setmanes i ens atrevim a fer-ho possible?