La “Llibertat” de Merkel
Tal com els vaig prometre en l’article anterior, acabat el llarg llibre Freiheit –Llibertat, 816 pàgines– en què Angela Merkel explica la seva vida política, els faig un petit resum del que m’ha semblat més remarcable. Primer de tot dir que Espanya i els seus polítics pràcticament no surten en tot el llibre i, evidentment, de Catalunya, res de res. Merkel cita J. Solana i J. Borrell pels seus càrrecs a la UE. P. Domingo per cantar en un acte oficial i M. Rajoy i P. Sánchez de passada per reunions europees. Res més. Del tema immigració només parla de la que va afectar Alemanya. Bàsicament tota la provinent de la ruta dels Balcans. De la immigració africana que entra per Itàlia i Espanya en parla ben poc i ho fa per insistència italiana. Sobre aquest tema és interessant assenyalar el que diu sobre quines persones tenen dret d’asil al país. Segons ella només aquelles persones perseguides políticament o provinent de països en guerra han de tenir garantit l’asil, però no aquelles que marxen dels seus països per voler viure econòmicament millor. M’ha sorprès que al final del llibre es faci la pregunta de si no van saber valorar prou bé les dificultats que hi ha amb la integració social i cultural dels immigrants. L’augment espectacular de la ultradreta alemanya durant el seu mandant, crec que li dona la resposta. En el llibre justifica les seves decisions més polèmiques: salvar l’euro i la crisi amb Grècia, frenar l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN per no fer enfadar Putin o acomplir els pactes energètics signats en les cimeres sobre el canvi climàtic. Amb Putin, amb qui parla en alemany, –segons ella el parla millor que ella el rus–, hi ha un gran distanciament de relacions després de l’atac a Ucraïna. Interessant comprovar com Putin, quan parla amb ella, pregunta sovint per Trump i Trump per la seva part, ho fa per Putin. Clars símptomes del poc que els preocupa Europa a un i altre. Per últim un comentari que li va fer Wen Jiabao (Primer Ministre del Consell d’Estat xinès) a tenir en compte: de 20 segles, 18 la Xina ha estat el centre econòmic i cultural mundial. Ara la Xina ha de tornar a aquesta normalitat, és el nostre “somni xinès”. I per acabar un propòsit que es va fer Merkel i òptim per als nostres polítics: no prometis res que no puguis acomplir.
