Gir copernicà

Ja fa temps que el món està fent un gir copernicà, és a dir, aquell gir tan radical dels plantejaments previs que costa entendre’l i acceptar-lo. Posaré alguns exemples, tot i que la llista podria ser molt més llarga. En el conflicte entre jueus i palestins és interessant comprovar com la dreta i extrema dreta, tradicionalment antijueves, s’han posicionat de manera clara del seu costat. Per l’altra banda l’esquerra tradicional que tenia els quibuts israelians com a referència social, ara abomina de l’Estat jueu i els seus governants. Al començament de la guerra entre Rússia i Ucraïna els mitjans de comunicació nord-americans van defensar l’actitud heroica de Zelenski i van criticar de manera ferotge Putin com a dictador. Ara Trump ho considera a l’inrevés, el dictador és Zelenski i el bo de la pel·lícula és Putin! Els que adoraven Putin al començament i odiaven els EEUU –força gent a casa nostra–, deuen estar consumint molt bicarbonat per pair aquesta parella de fet que són Putin i Trump. Més a prop també tenim bons exemples: els independentistes “purs” que exigien un pas al costat a qui no creia fermament en la independència de Catalunya, ara donen conferències pel món, explicant com es “desescala un conflicte i es restaura l’estabilitat”. Tot per a satisfacció de Madrid i dels defensors de la unitat d’Espanya i confirmant l’estafa als independentistes. Parlant de Madrid i la marca Espanya que és el seu equip: Real Madrid. De traca i mocador el circ que s’ha muntat per fer creure a la gent que els àrbitres sempre xiulen en contra del Madrid. Es veu que l’Espanya franquista i la del 155 eren del Barça i no ho sabíem! El show és tan gran que han aconseguit, de la nit al dia, crear a tota Espanya milers de llicenciats en filologia anglesa per voluntat pròpia només per analitzar els matisos semàntics entre: fuck you i fuck off. El que no aconsegueixi el Real Madrid de Florentino! Acabo amb un tema més seriós. Veurem aquest diumenge amb les eleccions alemanyes si els famosos “cordons sanitaris” per frenar partits d’extrema dreta no acaben sent el millor abono per fer-los guanyar vots. I una pregunta que deixo per a la reflexió: Es pot governar amb normalitat un país si els partits que han provocat l’augment de vot de l’AfD neguen tota credibilitat ètica i democràtica al segon partit més votat, com pot passar avui a Alemanya?