Barcelona

Hem estat als braços de la mare, de matinada, quan les ombres venien a buscar-nos per endur-se’ns i unes mans les escampaven amb la mateixa suavitat amb què l’aire encalça l’aire, i t’abraçava i et deia, acariciant-te, que no hi ha res al món tan fort com l’amor, que l’amor és indestructible.

I hem jugat en patis d’escola sota un sol de justícia, i hem rigut sota el sol del temps amb els amics, entre pilotes de futbol i burmarflashos, tigretons i gominoles en els minuts d’excitació previs a l’entrada del cinema, la porta dels impossibles lluminosos i íntims.

I ens hem demorat i accelerat entre cartes sobre un tapet, entre copes i converses i sobretaules eternes, brillants i fosques com el moll de la nostra atribolada ànima, i hem fumat i hem begut i hem incendiat tantes albes com hem estat capaços. I hem conegut els cossos fugaços, els cossos quotidians, les mirades furtives i les càlides, el foc i el gel, la calma d’abans i després de la tempesta i la passió cega, intensa igual que una gota de sang als llavis.

I hem anat a treballar, sí, hem anat a treballar per guanyar-nos el dret que un sostre ens arreceri com els braços materns aquells, almenys una mica de mentida, i per poder sortir a sopar amb algú que estimem, a dinar, a viatjar, en els entorns més insospitats, en els hostils i en els amables.

Perquè hem viatjat també sense moure’ns, a vegades capbussant-nos en la més fonda soledat, allà on s’alça un feix de fosca i primer s’aixeca al davant i després al darrere i a la fi t’envolta, t’assetja, fins que no hi ha sortida, però sempre n’hi ha, sempre se n’obre alguna, per tornar a surar i a caminar i a respirar i a notar les pells i a tocar i a penetrar en tots els teus paradisos.

Tornarem a sentir Eric Clapton i Tom Waits i Mozart i Bach i John Coltrane i Miles Davis. I veurem fins a la sacietat les pel·lícules de James Bond i Michael Corleone i les sèries de Sherlock Holmes i el senyor White i Basil Fawlty i Greg House. I llegirem Baudelaire i Shakespeare, Margaret Atwood i Vinyoli, mentre sentim el pes de la pluja netejant uns paisatges que brillen tan sols per a nosaltres.

I tornarem a passejar per les Rambles de totes les ciutats més belles del món, per saber la meravella d’estar vius. Perquè hem nascut per viure, per sentir, i som poderosos, indefallibles. Som l’exèrcit de la felicitat.