El ‘cuento’

Sóc tonto. Ho he constatat aquestes darreres setmanes. Idiota. Imbècil. Ho sóc perquè he votat partits, he emprès accions, he posat paperetes en urnes, he publicat papers, que reivindicaven aquesta cosa absurda i que no va enlloc com és la independència del meu país. M’ho diuen per tots els mitjans, que sóc idiota. I també he comprovat, ja definitivament, que sóc un il·lús, un pocapena, un peix bullit, perquè m’he deixat manipular per les fosques idees d’uns quants radicals l’únic objectiu dels quals era cobrir-se l’esquena i la butxaca. M’he deixat enganyar. M’han engalipat. I m’han arrossegat, en la meva obtusa il·lusió, a un carrer sense sortida. A més, també em diuen que per haver volgut una República sóc un insolidari amb els pobres de la resta d’Espanya, perquè vull quedar-me els diners que són meus i no repartir-los a tort i a dret com fins ara. La sort que tenim els independentistes és que ens han obert els ulls i ara podem tenir fe en altres veritats, com la del 155, i deixar enrere tot sentiment d’humiliació i esperança, tot argumentari propositiu, per abraçar unes eleccions que des d’una nova legalitat, inventada sobre la marxa, tornaran Catalunya al seny de la Constitució. Rajoy ha dit, literalment, que el “cuento” del procés “s’ha acabat”, que està mort. I si m’atinc a tot allò que des dels partits unionistes i des del govern d’Espanya se’m diu, deu ser que els dos milions i escaig de persones que han volgut la secessió ja no la volen, han canviat d’opinió, perquè rectificar és de savis i encara volem tenir l’oportunitat de viure arreceradets en la nova Espanya governada per Ciudadanos.

Bromes a banda, encarar unes eleccions imposades en plena conjuntura policial i judicial, i amb polítics i ciutadans empresonats per les seves idees –per a vergonya d’una Unió Europea en silenci–, representa en si una pura perversió del mateix sistema que es vol implantar tant sí com no: per defensar les llibertats m’invento la meva. La democràcia, en aquest paleolític estat espanyol, ha mort i mai es recuperarà. Mai més. I aquells que hem aspirat a concretar un ideal, en legítima aspiració política, mai tornarem enrere i fa temps que hem deixat de sentir-nos espanyols. De facto, la meitat del país ja ha desertat d’Espanya. I les eleccions del 21-D serviran tan sols per recomptar vots d’un bàndol i l’altre, en un escenari que de tant com l’han embrutit fa mania.