Els llibres amb tu

Quan arriba el moment d’emprendre un trasllat de casa, els teus amics els llibres es tornen no diria enemics, però sí una càrrega feixuga, molt feixuga, i més a mesura que van passant els anys i se’t van acumulant. Quan te’ls mires, i et miren, quan t’acompanyen en la presència i a través de la presència en el record memorable o no de la seva lectura, quan recordes on i en quines circumstàncies vas llegir-los, quan reconeixes el color de les cobertes i les pàgines, el tacte, la tipografia, els doblecs, els cops, les marques, les ratllades, el paràgraf inicial o final que va estremir-te, quan ets amb ells i ells en tu, t’acullen en la seva immensa gratitud i t’embolcallen, i aleshores no importen mides ni volums ni acumulaments, ans al contrari, agraeixes que aquell desplegament de veus callades que criden, parlen i xiuxiuegen a l’uníson quan et tenen a la vora i fins i tot quan no, decorin les parets de casa teva, o sigui de la teva intimitat, que és de les poques coses que se’t permeten posseir a la vida, i adornin les poselles de l’estudi, del menjador, de l’habitació i, inclús, del lavabo, que és un dels millors llocs del món per llegir qualsevol mena de text que es doni a la brevetat i l’esquarterament.

Quan succeeix tot això, els llibres esdevenen literalment companys de viatge insubornables i puntuals, d’aquells que no falten a cap cita sota la pluja del teu esperit atribolat, i la seva sòlida presència, la seva incontestable feixugor, funciona igual que un llençol vell que se t’arrapa al cos de memòria, tan sols veure’t. Els llibres tant t’infligeixen massatges com patacades que et fereixen i aspiren a una eternitat humana en forma de cicatriu. Però ells viatgen amb tu, en els teus transvasaments privats, i allà comença la petita tragèdia de les caixes, les maletes i tota mena d’estris improvisats.

Els teus llibres també representen el pes, literal, de la teva pròpia història, i busquen, exigeixen, de nou un lloc en el present futur dels teus instants. I és aleshores quan prens consciència dels llibres que has llegit devorant-los i que se t’han inserit a les venes, els que vas llegir de puntetes, els que vas llegir oblidant ja la línia anterior als teus ulls quasi clucs, els que mai llegiràs i et fiten, desconhortats. Molts poemes seran rellegits, rellegides unes quantes proses, i la resta descansaran, pell contra pell, a l’espera d’uns dits que els redimeixin, un cop més.