Mariques

Potser és el terme més estès per referir-se als homosexuals, naturalment, i com la majoria, en sentit despectiu. Un marica, de fet, ja no tan sols s’usa per consignar amb menyspreu una tendència sexual, sinó que a còpia de repetir-se s’utilitza també en clau moral per assenyalar persones de poc esperit, figaflors, pocapenes, esmaperduts, tous, dubitatius...

Poc mascles, vaja. “No siguis marica” vol dir “sigues valent”, o alguna cosa remota per l’estil. En castellà el terme sarasa és memorable, i encara els diccionaris el desglossen com a “home efeminat”, que no sabem del tot què significa, seguit d’un reguitzell de sinònims: marieta, faldilletes... Maricó, o maricon com a calc de l’espanyol, implica una brutícia explítica, com si tocar o estimar segons què fos un pecat capital, malgrat que en aquest cas perd cert matís de feminitat.

Invertit o desviat contempla un historial molt llarg de prejudicis i apriorismes que només cerquen rebolcar-se en la misèria conscient de qui l’empra, com si, seguint aquell tòpic tantes vegades recorregut, l’homosexualitat fos antinatural; deu ser que alguns no es paren a mirar la mateixa natura que amb tanta vehemència, i monolítica raó, invoquen. Podríem adduir tants arguments en contra per aquest camí que millor ho deixem córrer. El mot gai (o guei, si ho diem a l’anglesa) per desgràcia rarament apareix en boca d’un heterosexual, amb la qual cosa es fa difícil que arreli, malgrat que tot arribarà.

La resta d’expressions, o de sintagmes més o menys graciosos, parteixen de la por o de l’afany, tan primitiu, de destruir allò que es desconeix, com el famós “de la acera de enfrente” (en català llegit de l’assera d’enfrente) o “perdre oli” o, l’amanerat, “tenir ploma”

. Igual com cerquen la connotació negativa tot allò que tingui a veure amb el cul (dat pel cul, a prendre pel cul, donar pel cul, llepar el cul..., per esmentar només els d’implicació sexual) o, ja posats a etiquetar les dones, amb el cony (cony de...!, enconyat, el cony de la Bernarda... o simplement cony!, en general exclamació sorgida en context negatiu, al contrari que collons!, esclar). El dia que la nostra pròpia llengua deixi de reflectir la profunda homofòbia, l’atàvica discriminació sexual mesclada amb un magma de mal entesa moral, serà el dia en què puguem començar a sentir-nos lliures com a societat. De moment, a penes hem sortit de la foscor de les cavernes.