El corona (i la)

És sorprenent la capacitat humana per normalitzar el que no és normal. Per exemple, en qüestió d’hores hem assumit tots, o gairebé tots, que ens hem de quedar a casa i que la nostra vida ha fet un gir radical de conseqüències imprevisibles. Sorprèn també la manera en què a les xarxes i en el nostre dia a dia fins i tot fem broma del tema, mentre milers de persones han mort, moren i moriran, potser inclús aquell que fa la broma: els mecanismes d’autodefensa no coneixen límits. Mentrestant, en plena voràgine del canvi forçat, i que a més tolerem a ulls clucs, portats per la innocència del desconeixement, la pandèmia del coronavirus ha començat a canviar les societats occidentals per sempre. Hi haurà un abans i un després, esperem que tan sols pel que fa a la dinàmica de treball. Ens hem abocat a allò que sabíem que arribaria, més d’hora que tard: que la majoria de les feines que desenvolupem podem concretar-les des de casa, amb els mitjans que calgui en cada cas. És una distorsió brutal del paradigma actual, que ens fa avançar cap a una nova concepció del col·lectiu. I això no té volta enrere. A més, també es torça la concepció tradicional de les relacions humanes. Si ara la pesta moderna arriba en forma de Covid-19, sempre estarem amatents a un 20, 21, 22. I sempre ens serà present la crisi actual, si sobrevivim, i potser ens ho pensarem dues vegades abans de tocar algú, parlar-hi a prop, a cau d’orella, o besar, o follar, una depressió moral que pot esdevenir catàstrofe humana, aquesta sí, perquè no hi ha res pitjor, pitjor tortura, que l’aïllament. Ja ho deia John Donne, i la història de la humanitat s’entesta a refermar-lo. No estem sols, per molt que ho estiguem, i la consciència aliena és la clau de volta de la nostra pròpia. I en plena allau d’informació coronavírica, ha passat quasi desapercebut l’escàndol més monumental de la història de la recent democràcia espanyola, el de “la” corona, ara que el rei, aprofitant la conjuntura, fa públic que renuncia a l’herència del seu pare, s’entén que per contaminada, i retira l’assignació al monarca “emèrit”. Vol fer tabula rasa, el nou Borbó, i a més prou silenciosament, perquè segueix tenint l’àmplia manta dels mitjans espanyols arrecerant-lo de les tempestats. Continuem, els mortals, sent tractats com bestiar, carn de mortalla, en “la” i en “el” corona.