Nosaltres els catalans

Resulta sorprenent llegir els resultats diversos de les enquestes sobre les properes eleccions. Algun dimoniet les planteja, les implementa i les dona a conèixer, mirant d’influenciar, d’aquesta manera, en el vot dels indecisos, que decantaran la balança. Ja sabem que l’efecte majoritari té molta força, en especial quan es tracta d’arrecerar-se a l’ombra del poder, i ser conscient a l’hora de posar una papereta en una urna que el teu vot pesarà, diguem-ne, serà decisiu, serà útil –un terme tan gastat que quasi ha perdut tot valor–, empeny l’elector que es mou per impulsos sentimentals conjunturals més que per principis morals, o ideològics, que és el que hauria de ser.

Tothom és lliure de votar el que li plagui, només faltaria, però fer-ho en calent i per raons instintives acostuma a derivar en desastre, com passa amb les extremes dretes, amb aquest esperpent, per exemple, anomenat Vox, o altres noms sospitosos que poblen diferents governs al món. I després en plorem les conseqüències: pura meravella democràtica.

Les enquestes, mirava de dir, presenten resultats tan dispars que esdevenen inversemblants. L’únic horitzó plausible és, al capdavall, la percepció que el ciutadà pot tenir de les campanyes dels partits, més centrades a destrossar rivals que a aportar propostes objectives filles d’un posicionament polític. En això, la CUP està fent una campanya exemplar: no ataca, perquè no li cal, ningú, sinó que va a cara descoberta.

En canvi, la resta de líders entretenen els seus dies esquilant pells alienes, potser en el cas de Junts d’una manera més subtil, més elegant, però també sibil·lina, arrapats tots i totes a la poderosa màxima que aniquilar és posseir. Fins i tot Illa, sent com és un dels candidats més nefastos, grisos i incompetents vistos mai en democràcia a Catalunya, ha aconseguit vestir-se d’un seny impostat i col·locar les seves buides demagògies en el centre de la dialèctica.

Suposo que explota la mateixa habilitat que ha portat un sempitern paràsit de la política, que mai ha treballat, a detenir tot un ministeri: un llicenciat en filosofia conduint els destins de la pandèmia més greu que la nostra generació ha conegut. Així ens va.

Per això és tan important abstreure’s de manipulacions i actuar amb intel·ligència, diumenge vinent. La vida, la mort, la consciència, de les persones pot menystenir-les tant com vulgui qui vol guanyar unes eleccions, però nosaltres els catalans no.