Una rosa és una rosa

És una rosa és una rosa.. El famós aforisme de Gertrude Stein, amb el qual, com deia ella, podíem evocar els colors i l’olor de la rosa com mai abans s’havia fet en llengua anglesa, serveix per evocar també la figura del mateix nom que honora les lletres catalanes. Amb la seva trajectòria, amb les seves obres, amb la seva vida. No m’estranya que la Rosa Fabregat etzibés fa molts anys que va deixar de presentar-se a premis perquè sempre els guanyaven homes. Ser dona i feminista, i ser escriptora, en una Catalunya franquista, des de Cervera, des de Lleida, des d’una farmàcia, no deu ser, no és, gens fàcil, al contrari. Només la perseverança a caminar ferma sobre els teus propis principis pot ajudar-te a travessar a gual aquest fangar, amb la mirada posada en tu mateixa, en el fons del fons del teu interior, i en l’horitzó, inclòs el d’una nació que vols lliure. Però una Rosa és una Rosa és una Rosa, senyors. I heus ací la seva poesia, que conté tots aquests elements de recerca interna implacable mentre canta les coses petites, eternes de tan efímeres, de la vida, la passada, arrelada en una infància colgada pels records i els somnis, i un present futur que escodrinya en els plecs de les sensacions immediates, de la sensibilitat celebradora de les flors i la boira, del balancí i el sol enlluernador del demà mentre espurnegen, com amb el tou dels dits, sobre el Segre. Montserrat Roig, en el pròleg a un llibre seu de fa quaranta anys, ja deia de Rosa Fabregat que era una esbocinadora implacable, entre encanteris i exorcismes, per construir estella a estella una barricada impenitent contra el dolor. El temps del cos l’ajudava: vella pell de taronja, síndria, mel vessada pels pits. Perseguint la promesa d’una mar.

Darrere d’una dona tan aparentment fràgil, que et parla amb una veu que sembla venir d’un núvol antic, es reïfica en les seves conviccions i en la seva literatura una dona d’una robustesa pètria, resistents als embats de tota estupidesa humana, de tota malvestat dels anys, per obrir-se en canal perquè nosaltres, lectors assedegats de saviesa, de tendresa, puguem arrecerar-nos-hi. Ella m’ho ha permès, des que vaig conèixer-la, fa trenta anys. I és una de les escriptores més estimades de la literatura catalana. No se m’acut millor Premi Nacional per al país que ella tant s’estima i que tan sovint menysprea aquells que el fan gran.