Sense el perdó

Celebrem trenta anys de l’estrena de Sense perdó, una de les pel·lis de la meva vida. La primera vegada que la vaig veure, diria que als cines Rambla, vaig sortir de la sala bocabadat. Literalment. I al cap de pocs dies vaig tornar-hi a veure-la. I encara em va agradar més. La tinc per l’obra cim de la carrera de Clint Eastwood, l’última de les llegendes del cine clàssic tal com s’entenia abans. És evident que ha dirigit altres obres excelses. El genet pàl·lid, L’intercanvi (ah, però, Angelina Jolie pot ser una bona actriu?), Un món perfecte (ah, però, Kevin Costner pot ser un bon actor?), Els ponts de Madison (Meryl, per què ets tan perfectament perfecta sempre?) i Cartes des d’Iwo Jima, per exemple, són films excel·lents. I també aquest bon senyor ha dirigit altres obres mestres. Per mi, concretament tres, i a la part final de la seva filmografia: Mystic River, Million Dollar Baby i Gran Torino. Les dues primeres corroborant que Clint dirigeix, i tria, actors com ningú altre (i potser Woody Allen amb les actrius), i la tercera manifestant la categoria immensa d’un talent innat per narrar i posar la càmera i deixar que l’art flueixi. La naturalitat només assoleix la grandesa en mans de qui coneix l’ofici.

Unforgiven és un títol de molt mal traduir, tot i que compro Sense perdó, i infinitament millor que l’original: Els assassinats de William Munny, escrit el 1976 per David Webb Peoples, que ara ha revelat que el final de la pel·lícula era un altre: Munny torna a casa i els seus fills li pregunten “has matat algú?” i ell respon “no”. Sí, en efecte, és un homenatge pur i dur al final de la primera part d’El padrino (usem aquí el títol en castellà: per als lleidatans un padrí sempre serà un avi), un matís moral darrer que Eastwood, jo crec que amb el seu fi olfacte habitual, va decidir llevar. I això que havia filmat l’escena i tot. Coppola, curiosament, havia volgut rodar al llarg dels vuitanta el guió de Peoples, però va ser finalment Clint qui ho va fer, perquè en tenia els drets. I no hem d’estranyar-nos que Coppola volgués rodar un western. Què és en essència El padrino sinó un western, sinó tot John Ford?

En fi, Clint, gràcies per ser implacable, com els teus Sergio i Don. Amb el dolor, la justícia no hi té res a veure. I hi ha una mort, que ha matat tothom, que com hi ha món vindrà a matar-me a mi.