Amb Ucraïna

No n’aprendrem mai. Una altra vegada la guerra com a resposta a un conflicte. I civils morts al menjador de casa perquè algú ha decidit des d’un despatx que es mori. Quin fàstic, quin horror que hi hagi éssers humans així, igual que en tota la història. M’enorgulleixo del meu país. Els catalans hem estat, des de sempre, una terra d’acollida, una terra que s’ha fet, consolidat i aixecat sobre aquesta cruïlla meravellosa de cultures, gent que ha vingut fins al nostre sol perquè els il·luminés, els atorgués un lloc on viure i escalfar-se als hiverns, un present i un futur plausible.

I ara hem tornat a demostrar-ho amb l’acollida de desenes de milers de ciutadans ucraïnesos que han hagut de fugir, a cegues, de la ràtzia russa. O de les ràtzies de Putin, millor hauríem de dir. Els braços massivament oberts que han alçat els catalans, obrint les nostres cases però també mobilitzant-nos per arribar allà on han d’arribar els queviures i les medecines, parlen molt d’aquest tarannà nostre.

No entenc com encara hi ha veus a Espanya, i moltes, que insisteixen a vendre el discurs del catalanista fariseu, que tan sols mira per la seva butxaca, que explota els pobres (els immigrants) per enriquir-se. Gent, des d’Espanya, de tota classe i condició, tant des de la dreta extrema com de l’esquerra més progre guai, aquella que defensa les classes treballadores per deixar de ser-ho ells, esclar.En canvi, a la resta d’Europa no se senten aquestes veus, al contrari. Alemanya elogia Catalunya en el conflicte a Ucraïna.

Som gent pacífica, però no volem deixar tampoc cap agressió sense resposta. A la nostra manera, subtil, callada, però tan efectiva i tan humana. Els darrers segles d’història ho testimonien, donen fe d’aquesta manera una mica naïf, un pèl innocent, de plantar cara a la injustícia, la no-justícia, tan arrelada a l’Estat que avui ens embolcalla i, si cridem, ens escanya.Els ucraïnesos, quan desembarquen, el primer que fan és aprendre el català.

No hi ha dubte que, en això i en tantes coses, som països germans, amb una sensibilitat especial cap a la cultura, cap a les minories, cap a l’opressió. Ens relliga un cert esperit de supervivència, i d’orgull. Una lliçó que Ucraïna està donant sobre el terreny, contra vent i marea. Catalunya sempre serà casa seva.