Mort al jacuzzi

Han trobat mort en un jacuzzi Matthew Perry, el Chandler Bing de la mítica Friends. Només tenia 54 anys.

No vaig veure gaire la sèrie en el moment que la van emetre, tres dècades enrere, però al llarg del temps, amb les infinites reposicions, m’hi he anat enganxant sense pietat. Per empatia, suposo. Per simpatia, per somriure i per riure. I perquè aquests personatges t’acompanyen amb una facilitat esparverant, cal suposar que fonamentats en potser el millor guió que ha tingut mai una sèrie per a la televisió, si deixem menjar a banda Breaking Bad. Friends ha estat estudiada, i ho és encara, a totes les universitats del món. Va assentar les bases del que ha de ser, fil per randa, una sitcom, com els escenaris fixos, els personatges sense arc, els botons de cada diàleg, la intimitat dels protagonistes donada amb comptagotes.. Una fórmula que ha assolit l’excel·lència absoluta amb la seva cosina germana actualitzada, The Big Bang Theory, malgrat que aquesta trama se sostingui, rere el teló coral, sobre un individu sublim com Sheldon Cooper. Chandler Bing era també un paio peculiar, esclar, molt. Divertit, paranoic, delirant. Intel·ligent i descurat. Sempre amatent als seus. Sempre embrancat a posar-se pals a les seves pròpies rodes. En això últim, sembla que l’actor també va observar els mateixos paràmetres. Enganxat a les pastilles i a l’alcohol, va caminar sovint immers al costat salvatge, o a la vora dels precipicis, i sembla que la seva mort prematura ha estat la metàfora final d’aquesta progressiva degradació, malgrat que encara no se’n coneixen les causes. Tantes operacions, tanta vodka i tants paradisos artificials acaben malmetent el cos i l’ànima, fins que alguna de les dues, o les dues a l’uníson, rebenten. Aquest viatge cap a la sedació de la pressió social i mediàtica, laboral i personal, resulta molt comuna entre qui s’embolica en la fama i acaba arrasant la intimitat fins als inferns. Els va passar, entre tants d’altres, a dos monstres com Michael Jackson i Whitney Houston. “Quan m’engreixo, és l’alcohol; quan m’aprimo, són les pastilles”, va dir Perry, que a més va escriure un llibre demolidor a propòsit de l’addicció. La seva vida recull, en una sola persona, tots els tics que arrelen en la meva generació: un sol i una lluna, un fanal i un mirall, traficant besllums de moral arrapats a la conjuntura.

Adeu, Chandler. Gràcies.