Mort del procés
El procés és mort, llarga vida al procés!
Abans que aventurar-nos en les habituals entelèquies, sumes i restes, fílies i fòbies, t’adjunto i no t’adjunto, deies blanc i ara dius negre, millor centrar-nos en el que sabem, a partir de les dades del passat Black Sunday. La més preclara de totes, que l’independentisme ha perdut en set anys 900.000 vots, del 2017 al 2024. Set anys, en un camí polític, sabem que poden representar un abisme, però aquest desencant, cada cop més profund i de conseqüències imprevisibles, representa una ferida molt difícil de recosir. Com aquell qui diu, la meitat de l’electorat s’ha quedat a casa, la majoria indepes amb mala cara, el gest entre compungit i enrabietat, sempre amb una pàtina d’indiferència fingida, que han cregut que era millor castigar amb el silenci la decepció que els han provocat els polítics que havien d’implementar la república. Hi ha abstencionistes que ahir fins i tot se les vantaven d’haver causat a propòsit aquest buit per regenerar les bases socials de cara a un hipotètic mitjà termini que pugui rellançar el procés. Jo, personalment, no entendré mai com quedar-te a casa fent-te un massatge als genitals, o a les temples, pot contribuir a gran cosa, a res. Però en fi. Tothom és lliure d’interpretar la democràcia com li vagui. Per això és democràcia, més o menys. Amb o sense Rodalies en dia d’eleccions.El desencant, l’abstenció, la dimissió col·lectiva de vora un milió de persones –que continuen sent secessionistes perquè això és com ser d’un club de futbol, no hi ha volta enrere–, aquest maleït descoratjament civil, provenen sobretot, números en mà, de la davallada inaturable de la CUP i d’històrica patacada d’ERC, que en el seu viatge polític de l’esquerra a la dreta ha perdut les sigles de dreta a esquerra: primer va ser Catalunya, després la República i finalment l’Esquerra. Eixamplar la base ha estretit la base. Abraçant nous discursos, seient en noves taules, s’han quedat sense discursos, sense taula i quasi sense votants. Feia temps que en aquest paper ho venia avisant. I que ni la tornada d’un president a l’exili hagi bastat per redreçar la situació ho significa tot.
El procés va morir diumenge. Potser ja ho estava, però ara ha signat la defunció. I doncs comença la refundació de l’independentisme, acabi qui acabi presidint la Generalitat, hi hagi o no hi hagi eleccions a l’octubre.