Joana Pena

El nom que encapçala aquest paper és el de la traductora d’un llibre recentment editat per Salòria, un segell de la Seu que cal elogiar per la seva infatigable tasca, i titulat Una casa al Pallars, de Colm Tóibín. El poso, entre altres motius, perquè aquest nom no apareix a la coberta. (Prefereixo la tradicional paraula coberta per a un llibre a la de portada, ara ja normativa però que veig massa lligada a un diari.) La lleidatana Joana Pena no tan sols és l’excel·lent traductora d’aquest volum, sinó que hem de considerar-la també la causant que el novel·lista irlandès, un nom de talla mundial, hagi publicat per aquests verals. I, no obstant, hem de plànyer aquesta absència a la tapa, que és el primer que es troba un possible lector quan remena en una llibreria o quan veu un flaix informatiu en qualsevol web. Es tracta d’una decisió per fortuna força inèdita ja en la literatura catalana, en què els drets dels traductors en aquest cas han evolucionat de forma molt civilitzada, com en tantes altres llengües. Les novel·les, els poemes, les obres de teatre, estrangeres no es generen per ciència infusa i perquè alguna llum celestial s’encén i ens il·lumina a tots. No. Són el resultat d’una feinada immensa, callada i sovint desagraïda que a penes obté recompenses, més enllà de la personal i l’econòmica, aquesta darrera prou escarida. La literatura espanyola, amb els seus grans transatlàntics editorials al capdavant, sí que en general menysté aquest talent creatiu inherent a tota traducció literària, aquest pont fet d’orfebreria formal i semàntica, i quasi mai inclou el nom de qui ha confegit la traducció –generalment, per cert, en un temps rècord– a la coberta.Colm Tóibín és un irlandès que s’ha establert en diferents èpoques de la seva vida a Catalunya, una nació que respecta i estima. Passa llargs períodes a Farrera. De fet, Joana Pena ja li havia traduït Estiu del 38 i ara arriba aquesta nouvelle amb un títol original que ens ho diu tot, de l’amor de l’escriptor per Catalunya: The Catalan girls. Una de les seves novel·les, Brooklyn (2009), us sonarà perquè va ser adaptada al cinema amb un èxit aclaparador: tres nominacions als Oscars, inclòs el de millor pel·lícula i guió adaptat.La seva prosa flueix en anglès com un riu suau mentre es delecta en la fondària moral i històrica dels personatges. I flueix en català, gràcies a Joana Pena.