Està de moda liderar-te a tu mateixa (I)

Moltes vegades només necessitem saber que algú ens facilita la vida per creure que la vida ens pesa menys, per pensar que els problemes ens poden afectar menys. Però què passa quan aquest algú no existeix? Què passa quan mires al voltant i t’adones que només comptes amb tu mateixa? Potser quan observes aquesta realitat sents por, incertesa, temor de continuar avançant en un camí desconegut, però precisament en aquest punt és on hem d’aturar-nos i mirar el nostre interior i on volem anar; se’n diu autoconeixement del nostre ésser, de saber qui som en realitat, dels nostres gustos, els nostres somnis, de mirar els nostres ideals i del potencial que tenim per realitzar-los. És llavors quan ens costa saber qui som, temem afrontar les pors, la realitat actual, ja que ens van ensenyar que a certa edat hem de tenir això o allò, com si fos una llista d’eines que ja hem de tenir per estar-ne gaudint, i ens sentim tristos perquè la nostra realitat no encaixa amb les expectatives pròpies i alienes.Ens fa por cometre un error, sabent que és tan natural per al nostre creixement personal.

Traiem excuses per no realitzar aquest pla que teníem quan érem petits. T’imagines què diria la teua nena interior si et veiés en aquest moment? Tenim atropellada la nostra nena interior, i per això considero que és vital fer una pausa i asseure’ns a parlar, respondre molts dubtes que ella té per a nosaltres. No és fàcil reconèixer perdre, a ningú li agrada perdre ni carregar amb la impotència de sentir que les coses no han sortit com esperàvem.

Ens colpegem tan dur a nosaltres mateixes que ens victimitzem, però en realitat el que hem de fer és sentir-nos orgulloses dels nostres fracassos, ja que des d’aquí podem treure el millor i descobrir per què ens equivoquem i veure les opcions que tenim per tornar-nos líders per a nosaltres mateixes, i és tan normal plorar, sentir tristesa, enuig, sentir que ja no val la pena res, que estem cansades, velles, que ja és tard per tornar a començar, però això ha de ser un temps curt, ja que no es tracta de quedar-nos submergides en el dolor, en la por, i cal aguantar les entrepussades de la vida havent obtingut una mica de saviesa per sortir a la superfície, ja que la por ens pot enfonsar però també podem sortir victorioses de la situació i és la teua decisió seguir o quedar-te submergida. Tu i només tu decideixes estar bé o estar malament.Fes-te la pregunta de si ets feliç amb el que fas en aquest moment. Hi ha dos opcions.

Si la teua resposta és afirmativa això és meravellós, però, si respons que no ets feliç, és hora que decideixis no decebre més aquesta nena interior que tens i que potser hi hagi moments en què et miri amb tristesa. És hora de trencar paradigmes, de deixar de comparar-te, de deixar les creences limitades com “soc molt vella per a això” o “no soc prou bona per a allò”. T’ajudarà molt que agraeixis qui ets, reconèixer les teues habilitats, el que has aconseguit per petit que sigui, per deixar les excuses i les queixes i perdre’t en els teus pensaments de “per què no vaig fer allò”, “si hagués fet tal cosa, hauria evitat tal altra”.

Això és passat, enfoca’t en el teu present, en la bellesa que t’envolta i el que compon la teua vida, així et donaràs ànim i veuràs que no tot és dolent, que cada dia és una oportunitat per ser millor.Continuarà...