Crisi comercial i de subministraments

Molt abans que l’Ever Given, el vaixell de càrrega de 220.000 tones que va bloquejar el canal de Suez al març, les indústries transportistes ja havien fet una advertència pública directa sobre un embús comercial inevitable si no milloraven les condicions per als mariners, xòfers i pilots. Per mantenir el comerç en moviment, els treballadors necessiten amb urgència l’agilitació del tràmit de les seues vises, la tornada dels vols cap a i des dels ports i vacunes. Sense cap dubte la crisi per la falta de microxips o semiconductors és una de les que més han afectat la indústria a nivell general per la seua presència en gran part dels aparells que diàriament utilitzen els ciutadans.

Es tracta de components electrònics de petites dimensions les aplicacions dels quals són immenses, perquè són la base per fabricar els microcircuits que utilitza qualsevol aparell electrònic que coneixem. La falta de subministrament ha obligat les plantes automobilístiques a suspendre la seua activitat per la impossibilitat de continuar produint i, al seu torn, amenaça la campanya nadalenca. Les causes són diverses.

Des del desequilibri global a les cadenes de subministrament ha desestabilitzat el mercat al ser incapaç l’oferta d’absorbir la demanda mundial. La dependència d’Occident d’Àsia, particularment de la Xina, aguditza encara més la fragilitat perquè la majoria dels països estan proveint els seus propis mercats amb menor càrrega per a l’exportació internacional. Hi ha una important congestió als ports xinesos que està retardant els embarcaments i impedint que les mercaderies arribin a altres ports fins a l’escassetat de camions i conductors.

Aquest maltractament al sector logístic podria allunyar molts treballadors del sector, la qual cosa exacerbaria l’escassetat de mà d’obra que és el que genera el caos. Tan sols a la indústria naviliera, la qual transporta al voltant del 80 per cent dels productes, que es comercien a nivell mundial es preveu una escassetat de milers de treballadors en els propers anys.Com a conseqüència de tot plegat, hem vist a l’alça dels nolis marítims fins a nivells desproporcionats. El preu del transport marítim s’ha encarit de forma substancial, la qual cosa ha generat importants sobrecostos a les empreses.

Així, abans de la pandèmia un contenidor de 40 TEU’s de la Xina a Europa s’acostava als 1.400 dòlars. Al setembre, assolia els 17.000 dòlars. Actualment, el transport per via marítima està en mans de quatre o cinc grans companyies que tenen la major part de la quota de mercat.

Els grans guanyadors de l’actual crisi de la cadena de subministrament han estat els naviliers. Les grans agències navilieres MAERKS, HMM, CMA CGM, etc., amb pujades de fins al 52% en beneficis. Però, a més, a aquest terratrèmol mundial se suma l’augment dels costos energètics.

Sectors com el rajoler ja adverteixen d’“enormes problemes” en la producció pels notables increments dels costos energètics de fins al 150% que poden desembocar en la pèrdua de viabilitat de les empreses i, en conseqüència, en la destrucció d’ocupació i llocs de treball. Els contenidors plegables podrien ser una solució per a la congestió en el sector marítim. La tornada a la normalitat és l’anhel de tothom, però per quan? La gran majoria coincideix que el problema tardarà a solucionar-se a curt termini.

Resulta ara difícil de preveure el moment en què es produirà un retrobament raonable entre oferta i demanda. Quines són les bones i males notícies? La bona notícia és que aquesta situació passarà, si bé no de forma immediata. La mala notícia és que el que s’està esdevenint en l’actualitat res té a veure amb una descompensació puntual d’oferta i demanda que es pugui produir cíclicament, sinó que la ruptura, el col·lapse de la cadena, és total.