Cadena de proveïment: transformant el ‘just in time’ en ‘just in case’

És palpable que la contingència mundial va generar canvis a gran escala en les estratègies logístiques i en el desenvolupament global de les cadenes de subministrament, impulsant entre altres conceptes el just in time com una pràctica adequada que redunda en un millor aprofitament dels recursos de tota la cadena de subministrament. El just in time és una cosa que entronca de manera precisa en la globalització que concentra, en molts casos, la producció de matèries primeres, productes semielaborats o acabats, en unes quantes plantes de gran mida i capacitat en llocs geogràfics molt específics. La raó principal per a l’aplicació del just in time és mantenir un adequat control sobre els costos i d’aquesta manera poder conservar els marges de guany esperats pels amos i accionistes.

Els compradors en quarantena compraven més i a més ho feien per plataformes de comerç electrònic. Quan vam començar a veure la llum al final del túnel van començar a faltar els contenidors, ja que la major part anaven en un sol sentit. Les empreses que van voler ser més previsibles van augmentar les comandes i eren tants els vaixells que els ports de diversos punts del món es van congestionar.La probabilitat de perdre clients i no recuperar-los mai més és alta.

En resum, els problemes de les cadenes logístiques no només afecten les vendes, sinó que també estan afectant els costos, ja que el valor dels nolis en algunes rutes ha augmentat fins a vuit vegades en comparació amb el del 2020.Les cadenes logístiques han de ser analitzades en profunditat. L’anàlisi s’inicia en l’estudi dels interns i, posteriorment, s’ha d’anar tant als proveïdors de matèries primeres i els seus mitjans de transport com als mitjans de transport, els punts de distribució i finalment als clients finals.Com a resultat d’aquestes avaluacions, s’ha de determinar quins són els socis dels quals depèn l’empresa i en quins hi ha risc que no arribi el producte al comprador. Una vegada identificats, s’han de desenvolupar alternatives, avaluar-los i revisar si ells han fet la seua pròpia anàlisi i, finalment, ajudar-los a augmentar la seua confiabilitat.El maneig dels inventaris és també una clau del just in case, no només l’augment propi dels béns preparats per al següent pas, sinó la digitalització que ens permeti tenir control sobre els inventaris, incloent-hi el virtuals, tenint en compte que els esquemes de demanda ara han de ser més grans als que es tenien abans de la pandèmia.El just in case sembla que ha vingut per quedar-se.

Ja algunes empreses, a Europa especialment, han començat aquest procés. Van iniciar amb un dels ítems més crítics que són els semiconductors (en l’actualitat la poca oferta està provocant manca de cotxes, electrònics, etc.). S’estan obrint plantes de fabricació de xips en diversos llocs del continent per no continuar depenent en un 100% de les plantes de manufactura d’Àsia, així com molts altres materials i components.Cal fer Administració de Riscos de la cadena de subministrament i això comença amb una anàlisi en detall dels processos d’empresarials, que inclou les PIMES catalanes i que no podem esperar més.