Com construïm les nostres decisions?

“La creativitat consisteix a associar idees” (Steve Jobs). La connexió d’idees és la base del nostre raonament, de les nostres decisions, del nostre dia a dia. De fet, tots tenim cent mil milions de neurones i cent bilions de connexions.

El que ens fa diferents és com fem aquestes connexions. Mateixos membres d’una família, mateixos pares, mateixa educació, trien camins totalment diferents. Per què? Per la seua diferent manera de raonar.

Genèticament, tots tenim predisposició a utilitzar més un costat del cervell que l’altre. I això marca les nostres preferències, maneres de pensar, raonar i actuar. Les persones que utilitzen més l’hemisferi esquerre tenen la comprensió lectora, entenen els problemes i utilitzen la lògica per resoldre’ls: són lògics, objectius i estructurats.

Controlen els sentiments i tenen dificultats per trobar solucions creatives o innovadores.Les persones que utilitzen més l’hemisferi dret són intuïtives, espontànies i creatives. Expressen els sentiments, però tindran dificultats per concentrar-se, focalitzar-se, amb la qual cosa poden dispersar la seua capacitat i energia.Es reconeixen? És més, reconeixen algú del seu entorn? La seua parella, potser? Quan posem atenció en una cosa que ens preocupa, un problema que hem de resoldre, un dilema, etc., sovint no trobem resposta. Després, quan estem “aparentment desconnectats”, de relax, ens ve la solució com una ràfega.

Els ha passat? Sí, cert? Enllacem milions de dades recollides durant el mateix dia, l’última setmana o fins i tot en la infantesa, que, pel que sigui, veiem que tenen relació amb aquell dilema que ens ronda a la ment i.. ho resolem!Perquè així és com funciona la ment errant, mare de la creativitat i de l’enginy. En somieig, en rest com ho anomenen els científics, quan divaguem, connectem idees, percepcions, vivències, etc.

Milions de dades viatgen pel nostre cervell.El cervell errant té la capacitat d’estudiar 200.000 dades més per segon que el cervell racional. En la seua anàlisi entren imatges, records, emocions, sensacions, dades, expressions facials, etc. Treballa com un escàner i és molt ràpid.

Ens dona una resposta, una solució o una idea creativa, poc analitzada. Serà el nostre hemisferi lògic el que faci, de manera seqüencial, una pauta després de l’altra. Quan la idea arriba a la nostra ment, diem: intuïció? Serà possible? I quan ho analitzem, pensem: doncs sí, és possible!En aquesta anàlisi entraran els nostres valors, la nostra cultura o educació, percepcions, paradigmes, conviccions i dades.

Amb la qual cosa ja no es tracta d’una anàlisi objectiva, sinó que està condicionada, esbiaixada per la nostra percepció del món. De vegades la nostra cultura, creences, paradigmes o educació actuen com a fre a noves idees.A qui no li ha passat pel cap una idea de negoci? Alguns l’han emprès. Altres no.

Per què? L’han valorat o simplement l’han descartat perquè la seua creença principal és potser la seguretat? Els genis tendeixen a ser aventurers, curiosos i exploradors. S’arrisquen i sovint han de fer front al dubte i el rebuig perquè ningú més creu en les seues idees, però persisteixen malgrat tot, “perquè creuen fermament en el valor del que fan”. Com deia Albert Einstein, “no tinc talents especials, però sí que soc profundament curiós”.

Té tot el sentit: ens hem de donar l’oportunitat de desenvolupar idees genials. No qüestionar-nos, no posar-nos frens. Comprenguem la nostra ment i tots serem genis.