Nadal, un exemple de lideratge

No tothom pot ser un Einstein o un Rafael Nadal o un Leo Messi, no és possible. Però crec que tenim la capacitat de fer les coses molt millor, dia a dia, partit a partit. Però, fins a quin punt podem millorar la nostra capacitat? L’impediment més gran dels professionals d’avui dia és ni més ni menys que al seu cap, la seua capacitat.

Les habilitats físiques al final tu les pots modificar; a uns els costarà més, a d’altres els costarà menys. No tothom té la capacitat de ser el número 1, però sí que tothom té la capacitat de fer les coses molt millor. Un dels problemes d’avui dia per millorar és, en primer lloc, la tecnologia.

Tot el que facilita en excés debilita, perquè no t’obliga ni t’exigeix prou, és a dir, haver de buscar la millor versió de tu mateix.En un segon lloc hi ha la falta d’atenció que tenim avui dia en un món realment estressant, apressant, on un dels principals valors i principis que s’han incorporat a la nostra societat és la immediatesa de les coses. Avui dia, molts professionals, a nivell individual, a nivell professional i a nivell personal, com deia anteriorment, en aquest món tan caòtic i estressant en el qual vivim no presten prou atenció a allò que els envolta, sobretot perquè ens hem acostumat a fer moltes coses per intentar arribar a tot i voler demostrar que som capaços de tot i ser hiperpolivalents.Quan tu no estàs concentrat, és difícil que les coses puguin sortir bé, i sobretot és difícil que puguis millorar. Nadal sempre va nàixer amb una idea molt clara des dels seus principis.

Quan ets nen, la millora és sempre necessària i, alhora, sempre possible.El talent, a la vida, és la capacitat d’aprendre; aquest és el principal talent. Moltes vegades a la gent li costa aprendre perquè està acostumada a fer sempre el mateix i, sobretot, li costa canviar, li costen els canvis, li costa sortir de la zona de confort perquè s’hi sent segura.Per aconseguir-ho és molt important saber escoltar i anar més enllà. És molt important l’escolta activa i inculcar aquest tipus d’escolta des de la infància per deixar-se guiar.

Això acostuma sempre a facilitar l’aprenentatge.El talent inicial té una importància relativa, ja que el resultat final, a nivell esportiu, professional o personal, és sempre el talent inicial més la feina feta.No hi ha cap professional ni cap persona que a la vida només triomfi amb el talent. La majoria de la gent, encara que no ho pensem, triomfa especialment sobretot pel treball. És, com deia abans, trobar la millor versió d’un mateix a través de la pràctica.

No crec que Rafa Nadal jugués a tenis de la mateixa manera quan tenia vint anys, amb aquest talent inicial, que ara, quan juga amb trenta-cinc anys. És el treball el que al final et porta als resultats.Deia Picasso que, “quan m’arribi la inspiració, que em trobi treballant”. La capacitat i la missió d’un líder o d’un entrenador és no només el que diu, sinó, i el més important, com ho diu.

Si jo necessito un gran jugador de tenis, també necessito un gran entrenador. Si vull una societat ben formada, necessito grans professors. Una societat i una empresa no van bé quan no es cuida els que han de marcar el camí.Article basat en l’oncle de Rafa Nadal del BBVA Aprenguem junts.