Les ombres del lideratge

El lideratge natural i innat existeix, n’hi ha prou amb observar equips per tal d’identificar aquelles persones que el grup reconeix i segueix. Tot i així, la formació constant és imprescindible en un entorn dinàmic. D’altra banda, es presenten oportunitats professionals que impliquen liderar, i en ocasions sense prou preparació per afrontar el repte.

Desenvolupar competències de lideratge, entès com aquell conjunt de coneixements, habilitats i actituds essencials, és totalment possible. Pensar que tot està après és un error.La construcció del lideratge ha de partir de l’autoanàlisi. En aquesta primera fase estaria bé obrir un capítol dedicat a les ombres que acompanyen l’art de liderar, allò que no ens van explicar.

Identificar-ho i gestionar-ho pot ajudar a exercir un lideratge sostingut i sostenible.La primera ombra apareix amb la sensació de solitud. Envoltats de persones, i fins i tot amb un estil de comportament accessible i proper, s’experimentaran moments d’aïllament tant en àmbits formals com informals. Respectar temps i territoris és necessari i mentalment higiènic.

Entendre que el grup necessita espais propis de desenvolupament i autogestió.Bregar amb la “no-acceptació”, una ombra difícil de gestionar. Ni tan sols els líders històricament reconeguts no van ser respectats i seguits per tots. Des de la dimensió autolideratge, implica un treball d’autogestió emocional i digestió i acceptar així que la teua manera de ser, fer o decidir pot no ser compartida per tots els membres del grup.L’ombra de “la meua humilitat i la de l’altre”.

Conèixer les limitacions i debilitats pròpies hauria de ser una virtut que acompanyi el líder; sense autoconeixement no hi ha ni creixement ni transformació, però el repte es produeix quan el que s’ha de gestionar és la manca d’humilitat dels altres, independentment de la seua posició a l’organigrama. L’autocontrol i les habilitats comunicatives podrien ser algunes de les eines.La tenebra de la deslleialtat i l’eròtica del poder, entesa aquesta última com l’influx que genera en algunes persones l’autoritat. El concepte lleialtat fa referència a aquella persona que guarda escrupolosament la fidelitat deguda i és incapaç de fer traïció.

Un líder hauria d’entrenar l’habilitat no únicament de detectar i identificar talent, sinó també de reconèixer persones amb valors. Quan les circumstàncies impliquen treballar amb persones en què aquests últims són qüestionables, es necessitarà pensament tàctic per valorar quin impacte exerceix sobre el propòsit i el grup.L’ombra de l’aferrament, en aquest cas concret orientada a saber “deixar anar” sense que això afecti el grau de compromís, però tampoc a nivell emocional. Deixar anar llocs, projectes i persones que, com el Guadiana, apareixen i desapareixen: “Res és per sempre.” Deixar anar també tot allò que produeix insatisfacció i quedar-se amb el que és positiu.

El que de veritat es manté és allò que es construeix amb esforç, passió i basat en valors com l’ètica i l’honestedat. També perdurarà la influència exercida en la vida d’algunes persones. Les relacions laborals i personals construïdes sobre terreny ferm són les que perduraran en el temps.La persona líder és una eina al servei d’un propòsit i del grup.

Ser un líder humà, però sense oblidar que es tracta d’exercir una tasca. La resiliència serà una de les millors armes per fer front a les ombres. Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafa Nadal, deia fa pocs dies: “El meu nebot és un campió, no només per com li dona a la pilota, sinó per com afronta els moments de dificultat.”